No em puc traure del cap la informació que ahir publicaven alguns diaris sobre l’estudiant sirià de filologia anglesa que, arran d’un bombardeig a la ciutat d’Homs, va quedar sense una cama. No sé com va poder, però va arribar a Grècia a través de Turquia. Un centre d’implantació de pròtesis de Barcelona es va assabentar del seu cas i li va oferir d’implantar-li una pròtesi a la seva cama. La Universitat de Barcelona li va oferir de poder continuar els seus estudis de filologia. Tot això ha estat impossible per culpa de la prohibició del govern espanyol de permetre-li l’entrada a l’Estat. Jo no sé com qualificar aquesta actitud del govern en funcions del PP. Em sembla que els adjectius els deveu tenir tots al cap i potser jo no hi posaria el més contundent. No sé dir res més; em falten les paraules adequades per referir-me a aquests desalmats…
Del brèxit i dels seus possibles impactes sobre el futur de Catalunya ja hi he dit la meva alguna vegada, la premsa en parla cada dia abastament i alguns amics que sofreixen aquestes cartes també n’han fet encertats comentaris. Això no obstant, també és un tema que no em puc traure del cap i crec que mereix l’atenció de tots(es). La Gran Bretanya en serà la primera i més perjudicada; això penso ara com ara. Ara bé, si la Unió Europea no sap gestionar intel·ligentment aquest afer, aquí podem rebre tots. A mi no m’agradaria retornar a un senzill Mercat Comú Europeu. Jo vull més Europa, l’Europa política dels pobles o de les nacions, no la dels estats que són els que estan portant la UE al desastre i a la vergonya. Quan dic que vull una Europa política em refereixo a una “entitat europea” en el que la política democràtica estigui pel damunt dels grans interessos econòmics que ara ens dominen, aquí i arreu. També, que l’humanisme no sigui una ideologia buida, sinó que sigui practicat a tot el continent en el qual va néixer i el mateix que sembla voler-lo ofegar. Els britànics que facin el que vulguin, ho han fet sempre, però no crec que el PROJECTE EUROPEU estigui complet fins que els seus límits no abastin des de l’Àrtic al Mediterrani i de l’Atlàntic fins als Urals. Sibèria pot tenir, a la UE, un estatus semblant al de les Illes Canàries, que són africanes com Sibèria és asiàtica. I, Putin no hi serà sempre.
Però, què han fet els escocesos, que volen seguir a la UE? Doncs anar cap a Brussel·les gairebé l’endemà del resultat pro sortida. La Sra. Sturgeon s’hi va plantar i va ser puntualment rebuda per les més altes autoritats de la UE, amb la petició de no sortir o de tornar-hi entrar el més ràpidament possible. La UE, per ser gran, necessita d’Escòcia com necessitarà de Catalunya quan aquesta sigui independent i el Sr. (per dir-li d’alguna manera, encara que no sigui la més apropiada) Rajoy no hi podrà fer res més que el ridícul com ha fet ara dient que Escòcia només pot sortir i entrar de la UE dins del Regne Unit. Catalunya no és de color blau gavina i algun dia, com Escòcia, serà una estrella més a la bandera de la Unió Europea.
Per acabar (ja sabeu que ara haig de fer les cartes més curtes), assenyalar que el problema de l’aerolínia Vueling a l’aeroport de Barcelona no és una qüestió menor i no tan sols pels passatgers afectats, sinó per al bon nom de la mateixa ciutat de Barcelona i per Catalunya. Per al govern espanyol no ho sé, perquè no han tingut gaire pressa en demanar explicacions a aquesta companyia que representa més del 40% del tràfic aeri de l’aeroport del Prat. Van fer tot el que van poder per no deixar salvar la companyia catalana Spanair i ara estan fent el possible per desacreditar l’aeroport de Barcelona del qual AENA, Estat espanyol, és responsable de la seva gestió per no haver consentit mai que aquestes competències les assumís ni la Generalitat de Catalunya ni cap empresa privada. Tot això sense traure cap responsabilitat a Vueling, filial d’Iberia, que ha estafat i perjudicat de diferents maneres milers de viatgers al vendre més passatges dels que els seus avions són capaços de transportar, depassant tots els límits d’overbooking que permet la legislació aèria internacional.
