Amics, amigues,
Avui és Sant Jeroni, un dels meus patrons, en aquest cas com a llibreter i editor. L’any 1553 es va constituir a Barcelona la CONFRARIA DELS LIBRATERS sota l’advocació de Sant Jeroni, patronatge que segueix vigent als nostres dies, juntament amb els editors, perquè, de fet, en aquella època, els llibreters eren també editors i, en molts cassos impressors. Recordo quan, després de la missa a l’església de les Jerònimes del carrer Iradier, ens n’anàvem sopar al parc de la Ciutadella de Barcelona, amb ball inclòs. Actualment, només hi ha una missa al monestir de les Jerònimes de Bellesguard, un lloc meravellós, a la qual assistim «els de sempre». La vella guàrdia de llibreters i editors (els Casulleres, Grabulosa, Gili, Boixareu-besavi) ha anat deixant-nos i, ara, és un jove col·lega, en Pere Fàbregues, el qui ens convoca cada any allí dalt, més amunt de Barcelona, per participar en la missa amb les també poques germanes jerònimes que resten i, tots plegats, cantem els «Goigs a llaor del gloriós Sant Jeroni»: ‘Pregueu pel nostre delit,/ Jeroni, màxim doctor,/ Vós que els llibres del Senyor/ meditàveu dia i nit’. Aquesta és l’estrofa. El celebrant, com cada any, ha glossat la immensa figura de Sant Jeroni. Citaré algunes de les seves paraules i n’afegiré altres pel meu compte amb l’ajut de la història, naturalment.
Jeroni va néixer a Estridó, prop de Ljubljana, actual capital d’Eslovènia, l’any 347. Va viatjar molt, pels mitjans de l’època: Roma, les Gàl·lies, Síria, Antioquia … Fixeu-vos-hi! Va iniciar la seva vida monàstica a prop d’Alep! L’any 375. Llavors al desert, ara, seria entre les runes d’una maleïda guerra. El 377 retorna a Antioquia, on rep el presbiterat i escriu «Diàleg d’un luciferà i un catòlic» Al cap de dos anys se’n va a Constantinoble i el 382 fa cap a Roma, on el papa Damas el va acollir «donada la seva provada integritat de costums». Va participar en Concili d’aquell any i les seves intervencions foren tan destacades que el Papa el feu secretari seu. L’any 384 el papa Damas li encarrega la revisió de la Bíblia llatina. El caràcter de Jeroni, malgrat el seu bon cor, es qualificat per alguns com polèmic, intemperant, irascible… L’amic poeta Ponç Pons en diu «un poc intransigent».
A la mort del Papa Damas, alliberat dels seus compromisos amb la cúria, i una mica tip d’enveges i enemics, marxà cap a Orient. El viatge el fa amb altres monjos, entre els que cal destacar Paula i Eustoqui, fins a Jerusalem, visitant Hebron, Sodoma i Gomorra, Jericó, Siquem, Sicar, Natzaret, Canà, Cafarnaüm … Baixaren fins a Egipte i, després d’un any de peregrinació, es quedaren a Betlem per sempre més. Allí, la major part del seu temps l’emprava en meditar, estudiar i escriure i, sobretot, fer traduccions i comentaris sobre la Bíblia. És allí on tradueix la Bíblia al llatí que parla el poble, la «Bíblia Vulgata». La «Sagrada Escriptura» l’apassiona més pel seu contingut que no pas per l’estil. Era el seu estudi preferit i hi exhortava a tots els qui l’envoltaven. Allí, a Betlem, en la cova-capella, molt a prop d’on va néixer Jesús, hi dirigia el seu «scriptorium» amb l’exigència que el caracteritzava envers els altres escriptors i copistes. Paula diu d’ell: «D’escriure mai no es cansa;/ la seva ploma sembla que dansa». Alhora que ell diu a Eustoqui: «que caigui el teu cap cansat;/ llegint el llibre sagrat». Endemés de la «Vulgata» va escriure moltes més obres i traduccions, moltes Homilies i un Epistolari de 117 cartes. D’altra banda, inicià, a Jerusalem, les anomenades «esglésies domèstiques», erigides sobre la base de grans cases de l’entorn de la ciutat santa.
Segons diu la M. Trinitat Cabrero, o.s.h., autora del treball en que m’he basat en gran part per escriure aquesta carta, titulat «Sant Jeroni i la vida monàstica», per al meu patró «L’estudi de la Bíblia adquireix un to científic, però no perd el seu caràcter de meditació i de devoció. Sant Jeroni ha fet el més gran servei a la cultura monàstica, mostrant, amb l’exemple, com el biblicisme que la nodreix no ha d’ésser no una vaga fantasia subjectiva, sinó un esforç intel·lectual rigorós. Jeroni va viure en la Bíblia, de la Bíblia i per a la Bíblia». Per anar acabant, remarcar que les seves «cartes» també han estat elogiades per innombrables sants i grans jerarques de l’Església, com: el Papa sant Damas, sant Agustí, santa Teresa de Jesús o Erasme de Rotterdam. El Papa Benedicte XV va dedicar-li l’encíclica «Spiritus Paraclitus» amb motiu del centenari de la seva mort. Sant Jeroni va morir a Betlem el 30 de setembre del 419, avui fa 1597 anys, i fou enterrat en la seva cova-capella.
El capellà que ha dit la missa de Sant Jeroni d’enguany s’ha plantejat la pregunta de cóm veuria el nostre patró la societat d’avui, fent una clara al·lusió a la corrupció. Jo crec que, de la mateixa manera que en molts hotels del món occidental (sobretot a Alemanya) et trobes una Bíblia a la tauleta de nit, n’hi hauria d’haver una, o més d’una, en lloc destacat, a les biblioteques (si és que en tenen) dels partits polítics. Que Sant Jeroni ens il·lumini a tots plegats! Que bona falta ens fa.
