Amics, amigues,
Carme Forcadell, la Molt Honorable presidenta del Parlament de Catalunya, elegida democràticament, està entrant a la presó. Aquesta és la revenja d’un Estat podrit per tots cantons contra la persona que va encendre la flama de la gran foguera de la llibertat per Catalunya. En podrà sortir amb una fiança, però la fan passar per la presó, com les ànimes del purgatori que han de socarrimar-se una mica amb les flames del foc “purificador”. La Carme ha estat condemnada a aquesta humiliació (?) per haver garantit la llibertat d’expressió en un parlament democràtic en el qual tothom podia proposar el que considerés convenient. Heroïna de la llibertat i la democràcia, ha hagut de patir el jou de l’autoritarisme més indecent que s’ha vist, amb la indiferència dels jerarques, també indecents, de la Unió Europea.
Sabem que hi ha dones i homes, paladins de la nostra llibertat com a poble, que estan empresonats i a l’exili. Ja n’hi ha una altre. Quins seran els propers? Tu o jo? No podran empresonar-nos a tots. Però, si fos per ells, maleïts feixistes, ens matarien a tots. Sí, a tots i totes, encara que no fóssiu ni catalanistes; n’hi hauria prou que fóssiu catalans. Només se n’escaparien, potser, els botiflers més pregons, els traïdors, els venuts a l’enemic, com els que anaven amb Felip V i ara van amb Felip VI, el Borbó que viu gràcies a les misèries d’un Estat corrupte, autoritari i menyspreable, però que paguem entre tots, inclosos els catalans; una raó més per no deixar-nos en llibertat.
Recordo la parella de dones, tan digna com ferma i intel·ligent: Carme Forcadell i Muriel Casals. Penso en com la Muriel deu estar plorant, més enllà de les estrelles, la injustícia que pateix la seva companya de tantes il·lusions i de tantes empreses patriòtiques. Les veig de costat, tan diferents però tan iguals en ideals. Sí, Muriel, “nosaltres som el teu somni”! No et trairem, com no deixarem de demanar la llibertat TOTAL de la Carme ni dels nostres compatriotes empresonats, ni aquella llibertat, garantia dels drets humans, que ha de permetre el retorn triomfant a la terra del nostre president Puigdemont i dels consellers exiliats.
Hem omplert places i carrers de tot Catalunya durant molts Onzes de Setembre, hem votat en consultes populars, el 9-N, el passat 1 d’octubre vam tornar a votar malgrat la repressió sagnant d’un Estat que va enviar als nostres col·legis electorals una mena de fauna salvatge, mentre els seus caps polítics ho celebraven entre copes etíliques perquè no ho podien fer amb copes de sang que, com els vampirs, era el que haurien volgut. El mes d’octubre vam sortit al carrer gairebé a diari. El dia 8 de novembre vam col·lapsar les fronteres, vam tornar a omplir places i carrers. Restes de claveguera: us penseu que hem fet i farem tot això per rendir-nos a la vostra fatxenderia? NO! Resistirem, seguirem endavant fins a acomplir el nostre somni, el de la Muriel, el de la Carme, el dels Jordis, el dels nostres legítims governants que són a la presó o a l’exili, el d’un poble que clama llibertat! República Catalana!
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
