Les ales que desplega el vent
i recull l’arbreda
ara que es desfulla,
són el presagi de l’inici del tot.
Us han dut fins aquí
tantes llengües , tantes mans,
l’ingràvida i indestructible
força dels ventres humils,
la bressola
que ininterrompudament
ha cantat durant tota la llarga nit.
Ningú no sap perquè ni com
però existiu,
soldats d’arrels profundes,
reviscolats,
com un bosc, solidari,
que creix i mor
per no deixar de viure.
Que ningú esperi el final del camí,
que no acabarem, sinó que serem.
Que ningú pateixi per les plagues,
que només Déu les dirigeix.
Sigueu humils en la lluita
i no patiu per la victòria,
que a la llibertat,
no l’acompanya mai la pobresa.
Ja és de dia,
i tots, tots els colors
porten escrits d’esperança.
