Molt Honorable President,
Si no vaig errat en la valoració que he fet de les explicacions que vostè, el seu Govern i els mitjans de comunicació han repetit incansablement sobre la situació del país, ens trobem en una emergència. Pràcticament en una situació de postguerra, vaja.
Com que la Generalitat administra fonamentalment serveis –encara no som un país normal que pugui fer les inversions i les polítiques que decideixi-, la major part de la despesa dels seus pressupostos correspon als salaris de mestres i professors, personal sanitari i altres funcionaris: el volum d’estalvi corresponent al retall en inversions, necessàries o “supèrflues”, és molt petit. Suposo que això explica les impopulars i duríssimes mesures que ha pres per tal de reduir despeses i estalviar. Malgrat que penso que qualsevol Govern de qualsevol color polític, davant la necessitat d’evitar la hipoteca de l’estat del benestar dels nostres fills, néts i besnéts i la possible fallida econòmica del país, les hagués aplicat igualment, li agraeixo la fermesa de les seves decisions en aquesta hora difícil.
Benvolgut President, com que estem en una situació límit li proposo la creació d’un Gabinet de Crisi durant el temps que calgui: per gestionar les retallades, per aplicar noves mesures que el seu equip estimi necessàries, per cercar alternatives d’estalvi (per què no un co-pagament, reduït i temporal, en alguns serveis?), i per invertir aquests estalvis en la recuperació de serveis bàsics retallats anteriorment.
I posats a arromangar-nos, què li sembla l’organització d’un Servei Social amb caràcter transitori durant la situació d’emergència? Senyor President, per a possibilitar l’obertura d’un CAP a l’estiu o durant les nits, la majoria de nosaltres no podem fer de metges o d’ATS, però sí podem fer de vigilants, d’ajudants o d’administratius de recepció d’aquests CAP’s; o podem estalviar-nos gran part de les partides de neteja de tots els nostres municipis escombrant i regant els metres de vorera davant de casa; i ben segur que seríem capaços d’organitzar arreu del país serveis de guarderies per als fills de metges, professors i altres treballadors que han d’estirar la seva jornada laboral; o fer de traginers i de jardiners, o recollir les escombraries, o desenvolupar moltes altres tasques necessàries que els experts identificaran. En la guerra, com en la guerra.
Honorable President, cridi’ns a la tasca col·lectiva de refer el país, toqui a sometent! Penso que manifesto el sentiment general en afirmar que pot comptar amb tots nosaltres per aixecar el país. En els dos darrers anys hem comprovat que encara no som un poble moralment derrotat i tots plegats ens hi posarem. Crec –ho somnio- que quedarà meravellat de la resposta dels seus compatriotes. Potser no tenim fusta d’herois, però ens estimem el país. Si cal fer més sacrificis pel present i el futur de les nostres famílies i del nostre poble, els farem. Estem disposats. No ho dubti, pot comptar amb petits i grans. Per part meva poso a disposició del banc d’hores del nou Servei Social els matins dels meus dissabtes o diumenges que el Gabinet hagi de menester. I si calen algunes nits entre setmana, que també hi comptin (si us plau Senyor President, si pot ser que no siguin seguides).
Els pobles, com les persones, donen la seva autèntica mesura moral en les situacions difícils i extremes. Diuen. Si això és així, estem davant d’una gran oportunitat de demostrar al món i demostrar-nos a nosaltres mateixos que volem viure el nostre propi projecte comú de convivència, que som una nació que encara és viva i té pressa per viure.
Agraint-li d’antuvi la seva amable atenció, rebi els meus respectes i una cordial salutació.
