Desitjos inacabats, estels que arriben, cartes que volen somiar amb mirades emocionades…és dia de Reis.
Les finestres entelades acaronen la mainada que amb riures d’alegria esperen l’arribada. Carta de Reis que com cada any són metàfora dels propis desitjos. Els que anhelem i no podrem tenir mai, el que no ens importen gaire i ens coronen d’abundàncies, potser tot és massa important per ignorar-ho i oblidar-ho.
Viure és entusiasme a cada instant, anhels pels que lluitar, Carta de Reis des del cor, des de la voluntat més enllà de la màgia d’un instant.
Imaginem una bústia màgica en mig de totes les ciutats i pobles del món amb un rètol tan meravellós?
Malauradament no existirà mai, sols en el nostre imaginari més íntim i devot, però si que podem fer un trànsit i dexar volar els anhels més emfàtics buscant el seu horitzó.
Un any que tot just emprèn el vol deixant frustracions o pèrdues en el passat, Carta de Reis per aixecar-nos de nou.
Desitjos de pau, de menys patiment, de prendre’s la vida d’un altre manera, de saber perdonar… un altre any de sacrificis emocionals per la situació d’emergència sanitària que ens toca viure o de mancançes familiars, desitjos d’alegria al nostre voltant.
Tohom hi miraria amb suspicàcia aquesta bústia màgica en mig del no res, i potser hi reflexionaríem durant uns instants…però amb l’expressió ben amagada. La Carta de Reis ja forma part del passat i la nostra infantesa, en la nostra condició d’adults ja no està ben vist somiar i voler crear noves utopies.
Els desitjos inacabats són per la nit de Reis, per l’any que tot just comença. Cartes sense esborralls i manetes brutes, lletres tendres d’infant.
Fem que no s’esvaeixi la nit que comença, al.legoria de llum en ofrenes de postal, bústies màgiques en l’horitzó per fer volar la nit més màgica…la nit dels desitjos inacabats.
