90è aniversari de Mossèn Josep M. Ballarin
27 de febrer de 2010
Em dol no poder assistir a l’homenatge a Mossèn Ballarin amb motiu dels seus noranta anys. Noranta anys de feina ben feta. De servei i ajut a tanta gent i tantes causes nobles. D’ajudar tanta gent –a mi també- a estimar Catalunya. I a interessar-se per la política. I per la llibertat. I a comprometre’s.
Ho aprofito per, de passada, tenir un record agraït per un altre capellà berguedà –berguedà de naixement, mossèn Ballarin ho és d’adopció-, que fou mossèn Armengou. Estic segur que a mossèn Ballarin li agradarà que aprofiti aquestes ratlles dedicades a ell per recorda i agrair el paper que mossèn Armengou va jugar en la formació de la consciència patriòtica i nacional de molts joves de la meva generació. Jo els vaig conèixer tots dos més o menys a la mateixa època i en vaig rebre la seva molt positiva influència. Per això avui espontàniament m’han sortit els dos noms junts. En to d’agraïment.
Però no és tant l’aspecte patriòtic del mestratge de mossèn Ballarin que ara vull comentar, sinó el religiós. Ell ha parlat i parla de la religió, de la fe, de les angúnies que comporta, de les joies que proporciona, de la vivència espiritual en general, de l’esperança, etc, d’una manera poc corrent. Fresca. Desinhibida, però compromesa. Poc convencional. En parla d’una manera radical, és a dir, anant a l’arrel. I l’arrel és que Jesucrist és fill de Déu i que es va immolar per nosaltres. Per tots i cadascun de nosaltres. Per cadascú de nosaltres.
I que va ressuscitar. Cosa que no entén ningú. Es pot creure, però no es pot entendre. I fins i tot pot passar que els qui no ho entenen ni hi creuen en copsin en canvi el missatge que la Vida és més forta que la Mort. Que l’home està més fet per a viure que per a morir. També, això, de vegades, a través de la derrota, la pobresa o el dolor. I això és el gran Missatge.
Tot això dit d’una manera no convencional. Ni acadèmica ni només racional. Racional, sí, però també prou profètica per ferir la sensibilitat o l insensibilitat de la gent. Per a fer que s’adonin del sentit pregon del missatge. Perquè per a això calen paraules que no siguin només paraules, sinó paraules que siguin una barreja de lírica i d’èpica, de rigor intel·lectual i d’explosió de joia, d’humanitat humil i d’orgull de Fill de Déu. Tot això ho he trobat més d’un cop en els escrits de mossèn Ballarín.
Gràcies, per tant, Mossèn, pel bé que ens ha fet. Pels seus noranta anys de vida plena.
