Mai havia tingut tant a propel cel com ara i potser la pora perdre´l m´humiteja els ulls.Plora un ocell que ha vist la tardanua, plora de veure-la acaronarel vespre i de tant plor, canta.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Més informació a la Política de cookies