https://youtu.be/x3a3MYOXDaQ
El desconfinament cultural ha estat lent i tant museus com a centres culturals han hagut d'adaptar la seva programació. Ens preguntem si aquests llocs sobreviuran a la pandèmia. I si ho fan, s'assemblaran al que recordàvem?
Potser l'obstinació i el treball dur d'alguns equips fins i tot durant el confinament siguin la clau de l'èxit. Hi ha hagut museus...
Hem aturat el cotxe
vora un mur de xiprers.
Fa trenta anys que vivim junts.
Jo era un jove inexpert i tu una noia
desemparada i càlida.
L’ombra de l’última oportunitat
està ocultant la lluna.
Sóc un vell inexpert.
I tu una dona gran desemparada.
Joan Margarit
Passà l'estiu, els estendards cremants,
dies de llum i coronats de fulles,
passà l'estiu, els tancats de baladres,
els capaltards!
Sols reste jo, i contemple la platja
i veig la mar, ritual i solemne,
humitejant, en joc altern, la sorra,
retrocedint.
Passà l'estiu amb els melons encesos
amb un llum dins, fulgor d'una infantesa,
tot ha passat, com passen certes coses,
amb peus lleugers.
Vicent Andrés Estellés
https://youtu.be/DVXzVvLTqjw
Eren dos joves que es van conèixer en la més crua postguerra, entre finals de 1942 i començaments de 1943, i d’aquella coneixença en va aflorar una amistat creativa que els va dur a emprendre grans projectes i a ser els capdavanters de l’avantguarda catalana en un dels moments més foscos del país. L’un era Arnau Puig, llavors un...
Després d'escoltar el darrer àlbum de Bad Bunny, crec que és convenient parlar del renaixement que està sobrepassant el gènere del reggaeton.
Partint de la premissa que no és el meu estil de música i que no m'agrada escoltar-lo en el meu dia a dia, he de dir que m'ha deixat molt sorpresa. Per a mi, musicalment parlant, de qualitat...
Llengua anglesa, ànima catalana i cor vigatà. Núria Graham ha omplert la sala 1 de l'Apolo amb una veu trencada però guerrera i un discurs íntim però ocurrent. La cantant i compositora ha presentat el seu nou àlbum Marjorie on torna a lluir el seu folk-pop característic amb tocs de poesia quotidiana i pinzellades de psicodèlia.
Amb només 22 anys...
Ja n'hi ha prou de titllar de provincians als qui veuen en la nefasta oportunitat d'un Hermitage a Barcelona un despropòsit. El rebuig al plantejament inicial del projecte museístic no té a veure amb una falta de visió internacional o de sensibilitat artística. Res més lluny de la realitat, precisament és tot el contrari. Des del sector cultural i...