El Conseller d’Educació Sr. Ernest Maragall ha dit en el petit termini de dos dies primer que el govern tripartit no té projecte de país i després que si en té, un cop reprimit pel seu president.
Quina és la veritat, o si més no la seva veritat? Penso que estem davant d’un exemple de comportament líquid, en el qual la veritat no interessa, ni el debat, sinó únicament les estratègies de partit i del govern. A mi em preocupa aquesta facilitat de canvi de criteri en un responsable polític.
Penso que la veritat és un valor què ens fa entendre el món que ens envolta. Necessitem la veritat per a viure dignament, amb tota la plenitud possible. Fins i tot podríem dir que en tenim dret a la veritat, i que és una exigència en relació als altres i amb nosaltres mateixos. És important contraposar les idees amb un fonament racional d’aquelles altres que parteixen de prejudicis o que son senzillament mentides, o que converteixen als seus emissors en persones de poca paraula.
Un país que es conforma amb mitges veritats és un país instal•lat en la confusió i per tant en la decadència. Curiosament, quan més podem saber gràcies als mitjans d’informació i de comunicació, i altres mitjans de transmissió del coneixement, més dubtes ens plantegem sobre la veritat d’allò que ens passa; fins i tot caiem en l’escepticisme i en el relativisme. Per això actualment la veritat és un valor més important que mai, perquè vivim en un context cultural de sobresaturació informativa, que ens porta en casos com en les declaracions de l’honorable conseller a una societat de la confusió.
Avui necessitem que el relat sobre molts aspectes de la vida es faci amb una alta dosi de veritat -sense anar més lluny, sobre la fatiga del govern tripartit a Catalunya i el seu projecte polític- . Només a partir del reconeixement de fets veritables es podrà construir un discurs clar i coherent, per tal d’iniciar un nou rumb a la nostra societat.
