Celebrar aniversaris ?
Això de fer anys és un convencionalisme. Les persones no fem anys. Demà no seré un any més gran que avui. És més, la vida no transcorre per intervals temporals regulars. No som ni tant sols la segundera d’un rellotge automàtic. Ningú recorda el seu neixement i comptar en funció del cicle solar té el mateix valor que fer-ho a partir de les fases de la lluna. El que marca de veritat la nostra existència són les vivències, bones i dolentes, fruit de la nostra voluntat, producte de l’atzar o conseqüència de les accions d’altri. En realitat, en el nostre interior comptem períodes entre records. Els bons amb els bons, els dolents amb els dolents, els millors, els pitjors; o entre tots plegats. I oblidem els indiferents, que són la majoria. I la nostra felicitat no apareix espontaniament cada vegada que la terra volta al sol sinó que depèn de la nostra capacitat de celebrar les experiències positives i neutralitzar les negatives. La joia de viure en plenitud es pot manifestar i celebrar cada dia, i cada instant té un inmens valor. L’edat pot ser un instrument d’homogeneització despersonalitzadora i mesura d’estadística comparativa enganyosa i simplificadora. Perquè com a referència no respon a l’autèntica realitat vital. Hi ha tants joves vells com vells joves. Comptar mesos i anys pot servir en medicina, en dret, en història, en política però no pas pel complexe ofici de viure. Comptar el temps ens dona falses seguretats. Fins i tot la mort prescindeix dels aniversaris; i no compta pas per períodes anuals. De tant comptar frenèticament, sovint, ens oblidem de viure, pausada i serenament. És més, pels cristians quin valor pot tenir el temps? L’eternitat mesurada en temps pot esdevenir insuportable. Per altres cultures el pas per la vida té un ritme i còmput molt diferent. “Obrir els ulls pot abastar el temps d’una vida. Veure-hi és cosa d’un instant” (Anthony de Mello, sj). Que l’espera doncs d’un aniversari futur no ens privi de viure, celebrar i agraïr el present. Ah, i disculpeu la impuntualitat.
