Al Regne Unit hi ha tres entitas que estudien i difonen l’obra chestertoniana. The Chesterton Society, fundada el 1974, any del centenari del naixement de l’autor, amb una web pròpia (gkchesterton.org.uk) i el blog What’s Wrong With The World, William Oddie n’és el chairman. El Chesterton Institute for Faith & Culture (Plater College, Oxford) creat l’any 2003, publica la revista Second Spring: A Journal of Faith & Culture (secondspring.co.uk). El Chesterton Study Center, dirigit per Aidan Mackey, té les seves seus a Beaconsfield i Oxford.
El juliol de 2009, The Chesterton Society va celebrar la jornada The Holiness of G.K. Chesterton. El Chesterton Institute organitzà Prophet of Sanity: G.K. Chesterton and The Culture of Life (juny 1997), Chesterton, Ireland and the Family (maig 1999) i Chesterton’s Ireland: Then and Now (setembre 2002).
La web (cse.dmu.ac.uk) de Martin Ward (University of Durham) és la més important i completa de totes les dedicades a Chesterton. Són interessants G. K. Chesterton Forum (gkcforum.org) i la web littleflower.co.uk/chesterton.htm.
De les biblioteques angleses amb catàlegs significatius s’han d’assenyalar, a més de la British Library, la G.K. Chesterton Library.
D’entre els arxius i col.leccions s’han de destacar The British Library Catalogue of additions to the manuscripts the G.K. Chesterton papers: additional manuscripts (2001) i la Chesterton Collection (Historical Society, Beaconsfield) a càrrec de Stratford Caldecott. A través de la British Library es pot aconseguir la gravació del programa radiofònic que va realitzar l’autor anglés a la BBC.
Dels chestertonians anglesos destacats, a més dels citats, cal anomenar John Saward, Sheridan Gilley, Aidan Nichols i John Coates.
A Beaconsfield, poble on va residir Chesterton, situat a uns 47 Km a l’oest de Londres, es pot visitar el cementiri de Shepherd’s Lane on està enterrat, la St. Teresa’s Church i la llar on va viure Top Meadow a Grove Road.
A Itàlia, des de l’any 2004 , l’amic Marco Sermarini presideix la Società Chestertoniana Italiana que publica el diari G.K.C.’S. i té el blog (uomovivo.blogspot.com). En són membres actius en Paolo Gulisano i l’Andrea Monda organitzant conferències, jornades i actes arreu del país. Roberto Prisco és el responsable de I Giovedí. Gruppi Chestertoniani Veronesi (chesterton.it/gkc) i celebren reunions on s’estudien les obres principals de l’autor catòlic.
Les editorials Morganti, Lindau, Bompiani i Fede & Cultura estan publicant les obres de Chesterton, algunes d’elles inèdites en llengua italiana.
A Espanya s’ha de destacar el Club Chesterton (Universidad CEU San Pablo, Madrid) que des de 2008 organitza sessions al llarg del curs. L’octubre de 2009, Ian Boyd, C.S.B. hi pronuncià la conferència El distributismo y la crisis cultural i va presentar l’edició en castellà de la prestigiosa The Chesterton Review.
Recentment s’ha creat la Sociedad de Amigos de Chesterton (sociedadamigosdechesterton.blogspot.com) i el seu blog (hilairegilbertyfrances.blogspot.com). També es pot accedir al blog (ensayoschesterton.blogspot.com) de temàtica chestertoniana.
Les editorials Acantilado, Valdemar, Renacimiento, Espuela de Plata, Ciudadela, Ediciones Encuentro i Pre-Textos han publicat moltes obres de Chesterton, algunes d’elles mai traduides fins el moment.
Les revistes Archipiélago (Nº 65, 2005) i Renacimiento (Nº 63-64, 2009) varen dedicar aquests dos números monogràfics a la persona i l’obra de Chesterton.
L’any 2009, l’estudiós Joseph Pearce, va estar a San Sebastián, Pamplona, Valladolid i Madrid per parlar de la literatura anglosaxona contemporània i la presència dels literats catòlics.
S’ha de considerar els catàlegs de la Biblioteca Nacional (Madrid) i de la biblioteca de la Universidad de Navarra (Pamplona), així com la tesi doctoral de Daniel Sada (Universidad Francisco de Vitoria) Gilbert Keith Chesterton y el distributismo inglés en el primer tercio del siglo XX (2003).
Pel que fa a Catalunya, a més del gran nombre de chestertonians anònims, s’ha de destacar Jordi Galí (El compromís polític dels germans Chesterton,1974,1989), Sílvia Coll-Vinent (El “match” Chesterton-Shaw: la polèmica i el periodisme d’entreguerres a Catalunya, Chesterton’s First visit to Catalonia and its Context, Una influència del distributisme britànic: el Chesterton de Pau Romeva, La biografia santfranciscana de G.K. Chesterton. El seu ressò a Catalunya ), Francesc Montero Aulet (Catalan and English Catholic. Right-wing journalism during the first half of the 20th century: A review of G. K. Chesterton, Hilaire Belloc and Manuel Brunet), Carles Lluch (La novel.la catòlica a Catalunya) i Francesc Gamissans (Chesterton i la recerca de Déu).
Assenyalar l’extensa bibliografia que es troba als catàlegs de la Biblioteca de Catalunya, de la Facultat de Teologia de Catalunya, del Centre Borja (Sant Cugat) i al Catàleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC).
Per últim, remarcar la tesi doctoral de Salvador Antuñano G.K.C. o la llave de la realidad perdida (Universitat de Barcelona, 2000).
