Continuant amb la presència de Chesterton a diferents països, al Canadà a més de l’esmentat G.K. Chesterton Institute for Faith & Culture (St. Thomas More College) hi ha la High Park Chesterton Society (Toronto), entitats molt actives en la difusió de l’obra chestertoniana. També cal destacar els arxius i col.leccions Chesterton Collection (John M. Kelly Library, University of St. Michael’s College), Library Collections (St. Thomas More College) i els catàlegs de les biblioteques Bibliothèque Nationale de Canada, Library of University of Toronto, i la Library of University of Saskatchewan (Saskatoon). S’ha de remarcar la publicació del centenar de tesis doctorals universitàries relacionades amb l’escriptor anglès.
A Austràlia s’hi troben la G. K. Chesterton Society of Western Australia presidida per Tony Evans i l’Australian Chesterton Society que edita la revista G.K.’s quarterly. La presideix Karl Schmude i organitza un congrés anual. D’entre les publicacions australianes l’AD2000 A journal of religious opinion és la que tracta més sovint aspectes relacionats amb Chesterton. Race Mathews és un chestertonià dedicat al tema del distributisme. La National Library of Australia (Canberra) i la Library of University of Sydney, tenen un catàleg amb bibliografia a considerar.
Actualment, a l’Argentina, gairebé tota l’activitat relacionada amb l’obra i el pensament de Chesterton gira al voltant de la Sociedad Chestertoniana Argentina (Buenos Aires). Han celebrat les Conferencias Internacionales: Chesterton y la evangelización de la cultura (2005), Chesterton: educación y economía sensata (2006), Chesterton, Santo Tomás de Aquino y la Civilización del amor (2007) i Chesterton: Centenario de Ortodoxia y El hombre que fue Jueves (2008). A més cal assenyalar dues editorials argentines que han publicat obres de l’escriptor mai traduïdes al castellà Editorial Ágape (El Pozo y los Charcos (2006), La Nueva Jerusalén (2008)) i Ediciones Vórtice (La tierra de los colores (2007), Cien años después (2008) selecció d’articles publicats al The Illustrated London News). Encara es poden trobar referències bibliogràfiques de la influència de Chesetrton sobre l’escriptor Jorge Luis Borges.
L’any 1919 les obres de Chesterton es començaren a traduir al rus. Després d’anys d’estar prohibit, actualment es pot accedir per internet a la web A Russian Chesterton Page (chesterton.ru) on es troben, en la llengua russa, les obres més importants de l’autor catòlic.
Des de l’abril al juny de 1927, Gilbert, la seva esposa Frances i la més que secretària, afillada Dorothy Collins viatgaren a Polònia. Avui també es troba a internet una web molt completa G. K. Chesterton (chesterton.fidelitas.pl) sobre Chesterton, la seva obra i la seva relació amb Polònia.
En col.laboració amb el G. K. Chesterton Institute for Faith & Culture (Seton Hall University, New Jersey) l’any 2004 es va celebrar a Vilnius un Congrés sobre Chesterton. L’escriptor anglès havia visitat aquest país a la primavera de 1927. Amb el nom de G. K. Chesterton ir Lietuva (aidai.lt/chesterton/) es pot accedir a la web relacionada amb l’autor i Lituània.
D’Alemanya s’han de destacar els chestertonians Rudolf Matthias Fabritius (Das Komische im Erzählwerk G. K. Chestertons, 1964), Gisbert Kranz (Gilbert Keith Chesterton. Prophet mit spitzer Feder, 2005) i Elmar Schenkel organitzador de l’Internacional Chesterton Symposium (Leipzig, 1996)
Les Amis de Chesterton, presidit per l’actiu Philippe Maxence (Pour le réenchantement du monde, 2004, L’univers de G. K. Chesterton, 2008), amb el seu blog activíssim Un nommé Chesterton (chesterton.over-blog.com) és el grup a França que difon milllor el pensament chestertonià. A París l’any 2009 es va celebrar la Table Ronde organitzada pels Amis de Chesterton i el G. K. Chesterton Institute for Fatih & Culture. S’han de remarcar l’extensa bibliografia del catàleg de la Bibliothèque Nationale de France, les obres inèdites en llengua francesa Utopie des usuriers (L’Homme Nouveau, 2010), Plaidoyer pour une propriété anticapitaliste (L’Homme Nouveau, 2009) i À bâtons rompus (L’Age d’Homme, 2010) i el llibre de Roger Arnaldez Chesterton, un penseur pour notre temps (2001).
