Per na Xon, amiga d’anys
Sempre atent al que passava a la societat anglesa, Chesterton no deixà mai de dir el que pensava, des de la seva columna Our Note Book del The Illustrated London News, sobre els canvis socials derivats del món modern i de l’anomenat progrés. A més dels nombrosos articles periodístics, escrits amb llibertat d’esperit, honestedat intel.lectual i sentit moral, havia publicat l’any 1910 What’s Wrong with The World, llibre pensat en la confiança que “als polítics no els va malament un quants ideals incòmodes.” Tractà els temes de la família, l’educació, la democràcia, la redistribució de la riquesa i la llibertat de l’home corrent.
De manera semblant, Hilaire Belloc publicà The Servile State (1912) i amb Chesterton crearen el Distributisme, doctrina econòmica basada en l’encíclica Rerum Novarum (1891) del papa Lleó Xlll. Però va ser des del setmanari G.K.’s Weekly que, l’any 1926, es fundà la Lliga Distributista per a difondre amb més eficàcia les seves idees de reforma social. Es tractava d’un moviment d’opinió dirigit a superar “la catastròfica simplificació de l’escena social”, que no deixava més sortida que l’enfrontament entre capitalisme i socialisme.
Els ideòlegs de la Lliga, Chesterton, Belloc i el dominic Vincent McNabb, preconitzaven els drets anteriors a l’Estat (llibertat, família, propietat, ensenyament) i aspiraven a una àmplia classe mitjana de petits propietaris, la independència i vitalitat dels quals regenerés des d’una extensa base de representació directa, el sistema de partits i les relacions internacionals.
Les estades de Chesterton a Catalunya varen fer que diferents escriptors com Pau Romeva, Josep Maria Capdevila, Ramon Rucabado, tractessin aquests temes en articles i conferències.
Ada, vídua de Cecil Chesterton, mort al front de França l’any 1918, va passar quinze dies als carrers de Londres visquent i convivint enmig de “les desgraciades dones mal vestides, sense llar i que acostumen a vagar pels carrers”, amb la intenció d’escriure un reportatge periodístic pel The Sunday Express.
“Durant aquella quinzena -explica Ada Chesterton- vaig davallà a les profunditats de la penúria i de la fam, vaig dormir en llits repugnants, vaig conèixer a lladres i meuques, a dones treballadores i respectables, molt coratjoses, l’únic crim de les quals era la pobresa. Vaig conèixer a noies, completament destrossades, amb ufana encara a les galtes, a pesar de que l’esperança havia mort als seus cors”.
Acabada la dura experiència, els articles publicats al The Sunday Express, varen aparèixer l’any següent en forma de llibre In Darkest London (1926). La reacció de la premsa i la crítica fou molt bona i va anar creixent la conscienciació i la solidaritat vers les dones sense llar.
A més de Chesterton i la seva esposa Frances, que es preocuparen profundament per aquesta iniciativa, altres personatges col.laboraren també a dur-la a terme, com el bisbe de Londres, Sa Majestat la Reina Maria, Bernard Shaw, Aldous Huxley i Sir Thomas Beecham, entre d’altres.
L’any 1927 els ideals es convertiren en realitat a l’obrir-se la primera de les cases d’allotjament a Boswell St, Holborn. S’acollia qualsevol dona, amb un llit net, abundant aigua calenta pel bany, té i un bescuit. Aquestes cases, anomenades Cecil’s Houses, en record de l’espós de l’Ada, que tant havia lluitat al costat dels pobres, tenien una sola regla, “que no es preguntés res a cap de les sol.licitants”.
Avui, la Central & Cecil està present a catorze districtes londinencs.
En Francesc Borrell, com a vicepresident del grup municipal de CiU a l’Ajuntament, conegué i va viure de prop la realitat social de Barcelona. El maig de 1984 va demanar l’increment del pressupost municipal destinat a serveis socials però els socialistes s’hi negaren. Al mateix temps publicà l’article “La misèria, desafiament per a Barcelona”.
Nomenat president del Comité de Govern d’UDC, els democristians, seguint un dels objectius congresuals bàsics, el gener de 1987 exigiren una actuació eficaç per atendre les bosses de pobresa de la Barcelona olímpica. L’octubre es va celebrar una reunió de tots els partits polítics, presidida per Borrell, per crear una comissió especial al Parlament que impulsés una iniciativa conjunta per a lluitar contra la pobresa a Catalunya. Al cap d’un mes, Borrell anunciava la seva retirada de la política activa adduint aquestes dues raons: el disgust per l’actuació dels polítics en la lluita contra la pobresa i, en referència a CDC, posar “bastons a les rodes” a iniciatives en les que el protagonisme corresponia a Unió. El juliol de 1988, en la nova composició del Govern, hi consta la recent creada Conselleria de Benestar Social.
La Fundació Família i Benestar Social, constituida l’any 1987 per Borrell, publicà “Barri de la Mina. Familia i Benestar Social” (1988). Aquesta fundació privada des del seu inici fins el 2003 havia construit 2000 habitatges de baix preu en 60 municipis de Catalunya.
En Francesc Borrell va retornar a Unió Democràtica de Catalunya la influència que ja havia tingut G. K. Chesterton en la fundació del partit així com els principis socials catòlics de la Rerum Novarum, que fonamenten la democràcia cristiana.
