Bé, hi ha coses molt més importants, és clar (Israel, d’una banda, defensant com sempre les fronteres d’Occident, i, de l’altra, els insignes i estrambòtics propalestinians dels nostres pecats, Elfa i Roura, quina vergonya!). Tot això és evidentment molt més important, però el cas és que continuo seguint aquest mundial de futbol en què no s’ha complert el que tant desitjava. Una final entre Holanda i Alemanya. No s’ha complert i em sap molt de greu sobretot perquè m’hauria agradat evitar, a la final, països ploraners, histèrics, supersticiosos, països que tot ho basen en victòries o derrotes deportives. Països en què la victòria els enalteix fins al paroxisme i la derrota els enfonsa en la misèria més miserable. N’estic cansat, de veure jugadors agenollats, bramant i senyant-se clamant al més enllà com si cap d’aquests partits en depengués, del més enllà. A l’hora de la veritat, jugues més bé o més malament. I, en tot cas, no jugues tot sol i ni només amb la resta del teu equip. Hi ha també l’adversari que de vegades ho fa millor que tu. Estic molt content de la victòria d’Alemanya i de com es va produir. M’entristeix la derrota d’Holanda i la manera com s’ha produït. Sense gens d’atreviment i jugant-t’ho tot al zero a zero i als penals que han acabat essent-ne la perdició. M’agrada molt més Van Gaal que no l’argentí Sabella. I aprofito per dir que em sembla que Van Gaal fou massa per a nosaltres quan s’estigué al Barça, massa sobretot per a la secta de periodistes imperants que ni de lluny pogueren arribar a entendre’l. L’entorn del Barça, per cert, no és altra cosa que aquesta secta que dic, pobrets. Matinada de dijous, ara mateix. Estic molt content, ja dic, de la victòria d’Alemanya. I trist de com funcionen les coses en països com l’amfitrió Brasil (Braziu). Aldarulls, trencadisses i amenaces de suïcidi. I tot per un partit de futbol. M’entristeix la derrota d’Holanda, sí. Hauria volgut veure els Països Baixos a la final molt més que la supersticiosa, histèrica i cridanera Argentina i els seus exaltats i terciaris seguidors de fanzone! O els millors o el desastre. No hi ha terme mitjà. Exaltació o anorreament. Submón del futbol en aquests països on no hi ha res que funcioni a banda dels fanatisme patriòtic del buit. Com si no hi hagués res més! I que poc futbol han deixat, insisteixo, tant Argentina com Holanda. Recerca del 0-0 i ruleta dels penals. Porteries sobreres. Res més. Res més que el fervent desig d’una civilitzada i civilitzadora victòria alemanya a la final d’aquest diumenge que ve.
