Avui, vivim en una crisi estructural, – o potser sempre ho hem estat, com a característica de la condició humana-. Cal desdramatitzar el concepte de “crisi” i lluitar per tal d’imposar uns valors després d’un debat racional. El resultat serà majoritari, no unànime. Però tot i que en les actuals coordenades “liquides” se’ns fa més difícil determinar referències com ara ésser bo, educat, responsable,…cal treballar per tal d’establir grans tendències, amplis consensos.
Partim del valor convivencial de les regles cíviques, producte d’una concepció comunitària i republicana de la societat, en la que és possible generar un mínim comú denominador que ha de ser respectat inexorablement. En aquest context, la paraula ha de tenir un paper substancial per a poder definir allò que no pot ser sempre objecte de negociació. La llibertat política en el marc de la concepció democràtica és obeir les lleis, en aquest cas per motius de convivència. A aquest fi, cal posar en valor la paraula, una paraula compartida, perquè en un altre cas, ens situem fora dels límits de la convivència civilitzada, per acostar-nos a la jungla, a la llei del mes fort, sense debat racional.
La precarització general, la crisi de l’Estat del benestar, el canvi de les regles de joc a la meitat del partit (jubilacions, serveis sanitaris, ensenyament), no afavoreixen una vivència de referències compartides, comunitàries, en les quals pugui circular amb fluïdesa la paraula, el compromís i la responsabilitat. La situació actual, ens porta a una autèntica deshumanització, a una absència d’atributs que situa l’home com a objecte de la manipulació i la toxicitat dels poderosos de tot tipus.
Hisenda, amb la voracitat fiscal expressada amb frases moralitzants, no convenç, i menys després de la corrua de casos de corrupció que hem de suportar. Els lideratges polítics, si es que existeixen, s’expressen amb crits i desqualificacions.
Vivim immersos en la incertesa general, en un malestar per la impossibilitat de portar a terme una governança eficaç i eficient. La gestió pública es caracteritza sovint per la manca de decisió o la “mineralització” dels governants, i aleshores no sabem de què parlem.La ciutadania no comprèn res. Encara que es repeteixin les eleccions… Només hi ha confusió.
