Al bressol, et gronxaven les mans de l’oblit
i ara, per la vida, vas morint.
No ets ni l’ombra de l’home que prediques
i a les nits surts de ronda amb els llops.
Al compte del banc només hi tens cobdícia
i inversions amb interessos de venjança.
Arribes a casa teva, després dels
teus exitosos bars i restaurants
i la solitud extrema que impregna
la digestió dels teus actes et perfora l’ànima
que aquesta nit també et vendràs,
per un cos de Visa usat,fins la matinada.
