A mi em sembla que això del Tribunal Constitucional i l’Estatut ja dura massa. I les propostes de canviar la llei i renovar o substituir a alguns magistrats no són garantia ni d’una resposta temporal més curta ni d’un contingut més respectuós amb la voluntat popular. A mi se’m acudeix un sistema més eficaç de provocar una ràpida sentència. Només cal copiar el sistema papal d’elecció del cap de l’esglèsia catòlica. El que convé és tancar amb pany i forrellat als magistrats (“cum clave”, sota clau) i no deixar-los sortir fins que tinguin acordada una sentència. En aquest cas, coneixent a més el personal, tancats, a rigorós règim alimentari vegetarià, sense tabac, ni puros ni alcohol; salvats de la televisió i alliberats del mòbil, internet i altres connexions externes que puguin viciar les seves deliberacions i opinions, o influir en les seves resolucions. Amb plena abstinència sexual per concentrar-se en les idees i l’esperit.
També és cert però que podria passar que la resolució s’allargués, com la del papa Gregori X, que durà de 1268 a 1271. En aquell moment foren els 18 cardenals indecisos els que van demanar segellar les portes, mentre la població indignada començava a desfer el sostre de la sala del palau on estaven, fet que va permetre als electors veure quina era, naturalment, la voluntat de l’Esperit Sant. A partir del Concili de Lió (1274) s’ha aplicat eficaçment aquest sistema, amb els cardenals tancats i aïllats de l’exterior.
Als nostres benvolguts magistrats, com que deuen ser uns descreguts i mai escoltaran la veu de cap colom, caldria estimular-los amb una gravació del senyor Vidal Quadras, que els repetís lenta i constant, dia i nit, de forma ininterrompuda, fins al complert avorriment: “Art. 2: la Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la nación española, patria comun e indivisible de todos los españoles”. No tardarien gaire en dictar sentència ni que fos per les ganes de sortir i d’oblidar.
Hi ha alternatives a aquesta fórmula. Una, com al 1271, començar a desfer igualment el sostre de la seu del tribunal. Una altra, substituir directament el pany i la clau a la porta per una làpida amb l’epitafi: “Aquí descansa la esencia de España” i que s’omplin de paciència que d’aquí uns segles ja vindrà l’Indiana Jones a rescatar el seu Sant Grial.
