Joan Rigol (Torrelles de Llobregat 1943-Barcelona 2024), president del Parlament de Catalunya (1999-2003), morí el passat 7 de maig. Fou un referent en molts camps. Constructor de democràcia i de país. Home d’esperit conciliador i amb un profund sentit de servei a la societat. D’aquells que dignifiquen l’activitat pública i que fan definir la política com un art noble.
Provenia d’una família de pagesos humils i de grans conviccions. A deu anys entrà al Seminari Menor. Més tard, anà a Barcelona, al Seminari Major, que era una antena força actualitzada del que passava en el conjunt de la societat. Visqué els avatars de l’època: el Concili Vaticà II; el Maig Francès; la cultura filosòfica, molt centrada, en aquell moment, en l’existencialisme… Després, estigué exercint de capellà al Guinardó. Al cap d’un any i mig veié que no era el seu camí i ho deixà.
Llavors es professionalitzà a ESADE i establí un despatx d’assessorament d’empreses. A partir d’aquí fou quan li demanaren que ajudés a crear una patronal de la petita i mitjana empresa a Catalunya i l’encapçalés. I així fou com esdevingué el primer secretari general de la PIMEC. L’any 1976 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya i inicià la seva etapa política, en el transcurs de la qual exercí diferents càrrecs. El seu compromís amb el país i amb les persones el dugueren, també, a ser membre actiu de diferents entitats de caràcter sociocultural.
Heus ací algunes de les persones que més l’influïren: en la manera d’entendre la seva fe, Mn. Josep M. Rovira Belloso; a l’hora de sentir el mestratge de la política, Miquel Coll i Alentorn i Jordi Pujol; en el camp de la cultura i la política cultural, Josep M. Castellet, Mn. Modest Prats…
L’any 2014, amb motiu d’una entrevista que vaig tenir el goig de fer-li per al Dominical del Diari de Girona, aprofundírem en l’abast del terme “diàleg”, que definí d’aquesta manera: «Crec que el diàleg no és solament un pacte, sinó que és una cosa molt més profunda. Primer, implica conèixer l’altre; després, comprendre’l; és a dir, enriquir-te amb la seva mirada. També, tenir el coratge de compartir-lo amb ell i, lògicament, mantenir-te fidel en les teves conviccions.»
La vida i l’obra de Joan Rigol tenen un caràcter fructífer i inspirador i ja formen part del patrimoni comú del país. El recordarem sempre amb admiració, afecte i agraïment.
