Qui li havia de dir a la parròquia blaugrana que avui, arribats als vuitens de final de la Copa d’Europa, el Barça necessitaria d’una remuntada històrica, amb majúscules, davant un Milan que es troba en plena etapa de transició després de l’adéu dels mítics Pirlo, Seedorf i Inzhagi. De fet a la plantilla actual els homes més veterans són l’incombustible Ambrosini (35 anys), el porter Abbiati (35) i el defensa colombià Mario Yepes (37), mentre que entre els més joves hi destaquen homes com El Shaarawy (20), Bojan (22) i Boateng (26). Així doncs, un Milà en transició però que compta amb homes d’experiència futbolística arriba al Camp Nou amb dos gols d’avantatge en l’eliminatòria i amb el factor afegit que l’equip blaugrana no va poder marcar cap gol al partit d’anada a San Siro, el que significa que si els de Milà aconsegueixen fer un gol aquesta nit, els blaugranes n’hauran de fer 4 per passar a quarts de final de la Lliga de Campions, un més dels que necessiten si aconsegueixen mantenir la porteria a zero.
Essent el màxim d’objectius possible s’ha de reconèixer que el Barça té un repte complicat d’assolir, però per sort compta amb el suport d’una afició que ha madurat en els darrers anys i que malgrat n’hi hagi que s’esforcen a enterbolir l’ambient, serà capaç de fer un punt i seguit aquest nit per tal d’animar els seus jugadors. És important destacar el suport de l’afició perquè avui més que mai l’equip la necessita. Avui l’afició, petits, grans, ‘tribuneros’, nois molt macus, etc. tindran la feina d’animar des de l’inici fins al final del partit perquè, com hem pogut veure aquests darrers dies, l’equip no està fi. Li falta quelcom per acabar de carburar com venia fent fins fa poc més d’un mes, i és clar que aquesta nit, veient com s’han jugat els darrers partits, l’equip no farà l’exhibició que feu al camp del Màlaga fa poques setmanes. Per tant, en el context d’un equip que no carbura bé, que ha perdut les ganes de ‘mossegar’ el rival quan no posseeix la pilota i que encaixa com a mínim un gol per partit com a costum li caldrà el suport de la seva afició per intentar culminar la remuntada.
Però, més enllà de l’escenari propi de literatura èpica en el que pot convertir aquesta nit el Camp Nou amb l’afició entregada a l’equip, hi ha – com ja entreveiem – qüestions futbolístiques que al cap i a la fi són les que faran possible la remuntada. S’ha parlat molt aquests dies de l’equip que ha de treure Roura, de l’esquema que ha d’utilitzar, com jugarà el Milà, com afectarà la baixa de Pazzini a l’equip italià… i tothom ha pogut treure aquell entrenador, expert en anàlisis tàctica, coneixedor a la perfecció de què li passa a cadascun dels jugadors blaugranes, i convençut de posseir la recepta per aconseguir i la remuntada i, per tant, amb autoritat per definir una alineació i un sistema.
Vist el darrer partit del Milan i l’estratègia utilitzada per Allegri (entrenador de l’equip italià) a l’anada a San Siro, i en previsió d’una plantada d’autobús italià, el que podria resultar més resolutiu pel Barça seria utilitzar Valdés a la porteria, una defensa de tres (Alba – Piqué – Puyol), un mig camp amb rombe (Busquets – Iniesta – Xavi – Messi) i una davantera de tres homes (Alves – Villa – Tello), amb extrems ben oberts.
I per què aquests homes? Fàcil. Piqué – Puyol tenen experiència en partits decisius, són la parella de centrals per excel·lència d’aquesta temporada degut al baix rendiment de Mascherano; el lleidatà ve de fer un bon partit contra el Deportivo i, a més – tornant a l’èpica -, és el capità, el Gran Capità; i Piqué, malgrat les errades dels darrers partits (Varane fa dos gols de córner superant-lo clarament i fa un penal claríssim a Ronaldo al Camp Nou), venia fent unes bones jornades i tornava a recordar el jugador de fa un parell de temporades. Alba per la seva rapidesa i bones incorporacions per la banda, buscant situacions de 2×1 quan Tello tingui la pilota. Al mig camp Busquets és indiscutible, Iniesta i Xavi han de portar el rumb de l’equip, sobretot Xavi que s’espera que millori la velocitat de circulació de pilota, car en els darrers partits que ha disputat, l’adormia, l’adormia i l’adormia. I de mitja punta Messi perquè demà s’ha de jugar amb un davanter centre que fixi els dos centrals i Messi no té aquest rol dins l’equip. Així doncs, l’argentí de mitja punta jugant entre línies, a l’esquena del mig centre defensiu del Milan, combinant amb els companys i de tant en tant, buscant la jugada individual. I a dalt amb dos extrems ben oberts, trepitjant la línea, amb capacitat per desbordar i capaços d’alternar centrades a l’àrea amb xuts, i aquests poden ser Alves, actualment en un bon estat de forma i Tello. El davanter centre hauria de ser Villa, no només perquè té més experiència que Alexis en partits a cara o creu, sinó perquè malgrat el partit del dissabte passat, aporta més garanties que el xilè que en situacions límit es veu superat pels nervis, la tensió i les ganes de demostrar que pot marcar.
Veurem què acaba succeint aquesta nit sobre el terreny de joc i quin d’aquests entrenadors que som cadascun de nosaltres que opinem sense res a perdre i molt a guanyar, l’encerta.
