Darrerament han aparegut algunes tensions en el si de les organitzacions partidàries del dret a decidir. D’una banda, han estat diverses les figures vinculades a Convergència i Unió que han posat en qüestió la celebració de la consulta el 9 de novembre si el Tribunal Constitucional la prohibeix. Ho han fet la vicepresidenta Joana Ortega, el conseller Santi Vila i l’expresident del Parlament Joan Rigol. Duran i Lleida està desaparegut aquests darrers dies però al llarg del procés no s’ha estat d’intentar boicotejar-ho tot cada moment. A l’altra banda, ERC, ICV, la CUP, l’ANC i Òmnium Cultural han defensat que no és moment de fer-se enrere i que la consulta s’ha de fer digui el que digui la “justícia” espanyola.
Hi ha motius per pensar que dins de CiU hi ha diversos personatges que estan esperant el moment idoni per fer fracassar el procés. Aquests motius no són només algunes informacions aparegudes en mitjans espanyols que, en alguns dels seus aspectes, s’aproximen a la realitat, sinó que el propi comportament públic d’aquests mateixos personatges ja ho deixa entreveure. Aquestes deslleialtats basades en declaracions que no vénen a to, articles intentant sembrar discòrdia o filtracions interessades a la premsa ja fa temps que duren sense que ningú hi posi remei.
Des dels sectors propers a CiU ja s’està començant a fer córrer que qualsevol denúncia d’aquesta situació respon a uns suposats interessos electorals d’ERC. El que no es pot obviar és el rebuig manifest de la resta de formacions que abans he enumerat, algunes de les quals, concretament Òmnium i l’ANC, no poden tenir aquesta mena d’interessos perquè no són partits polítics.
Els militants de Convergència i d’Unió que són independentistes, en comptes de fixar-se en qui comparteix les seves sigles per tancar-hi files, haurien de mirar amb qui realment comparteixen el seu objectiu nacional. En comptes d’acusar de traïció al President i al país a qualsevol que posi en dubte la seva manera de fer, haurien de procurar que no hi hagi deslleialtat al país dins de la seva propia organització. En cas que n’hi trobin, haurien de cridar a l’ordre i, fins i tot, obrir la porta de sortida. Tot el que no sigui això, no només perjudica el procés de país, sinó els mateixos resultats electorals de la federació.
