La soprano Conxita Badia (Barcelona, 1897-1975) és una de les artistes catalanes més conspícues del segle XX. Aquest 2025, amb motiu del 50è aniversari de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li dedica un any commemoratiu.
Els seus pares s’adonaren ben aviat que tenia un do per la música i la portaren amb un mestre, que, davant les seves aptituds, recomanà a la família que estudiés amb Granados. A més del pianista lleidatà, també rebé el mestratge de Pau Casals, Manuel de Falla…
Arribà la guerra. Badia visqué episodis colpidors, com ara la tràgica mort del seu bon amic Manuel Clausells. Marxà a Europa sota el guiatge de Ventura Gassol i oferí concerts com a representant de la Generalitat. De fet, aquells anys, ella fou la primera gran ambaixadora de la cultura catalana a l’exterior. Presentà la gran exposició de l’art romànic català mostrada a París el 1937.
A partir d’aquí sortiren altres concerts amb grans directors i compositors europeus. La recomanació que Pau Casals feu d’ella al seu mànager Kiesgen li obrí la possibilitat de realitzar concerts per tot França.
L’any 1938, la contractaren per a cantar al Brasil, país on, justament, es trobava el seu marit. I llavors, de nou gràcies a Pau Casals i, aquest cop, al seu agent Irriberri, s’obrí l’etapa americana, amb actuacions en diferents països. Visqué set anys a Buenos Aires, on fou l’estrella al Teatro Colón.
La seva filla Mariona ens deia que «A tots els seus concerts, fos on fos, sempre hi cantava una cançó catalana. Portà Catalunya al món, els seus poetes i compositors, a través de les cançons que ella triava pels recitals. La cançó de «La fira de Sant Llúcia», del mestre Toldrà, n’és un exemple».
L’any 1946 tornà a Barcelona. Excel·lí, així mateix, com a pianista. Respecte a aquesta qüestió, la seva filla ens deia que «La banqueta del piano era el seu seient més habitual i, cada dia, tot just després de llevar-se, ja es posava al piano. Improvisava moltes cançons. Podia anar parlant amb tu de qualsevol cosa mentre tocava l’instrument».
També impartí la docència. Venia gent de tot el món a estudiar amb ella. Una de les seves deixebles fou Montserrat Caballé, que li demanà, per al dia del seu casament, que li cantés el «T’estimo» que havia dedicat al seu marit, Ricard Agustí. I Badia, tot canviant-ne la música, li compongué la peça «T’estimo tant».
Enguany hi ha molt bones propostes per a viure l’Any Conxita Badia, com ara els concerts que, aquest juliol, a tall d’homenatge, se li dedicaran en terres gironines: al Festival de Peralada i al de St. Pere de Rodes.
