Entre el 16 i el 18 de març una delegació de 38 persones (13 eurodiputats, 2 alts càrrecs de la Comissió Europea i la resta membres del secretariat de la Comissió de Transports del Parlament Europeu i assessors polítics dels diferents grups parlamentaris) han visitat Catalunya. Durant tres dies hem visitat infraestructures i empreses potencials usuàries del corredor mediterrani que ja fa anys que s’estan preparant, amb inversions ja realitzades, per a treure’n tot el profit. Que la visita s’hagi finalment dut a terme ja és un èxit perquè es van haver de superar molts obstacles, alguns dels quals procedents del govern espanyol, i sense un autèntic interès europeu pel corredor mediterrani aquesta visita no s’hauria dut a terme: tingueu present que el gran acte de FERRMED al Parlament Europeu del passat mes de gener, al qual van assistir més de 500 persones, va estar esponsoritzat per la primera empresa ferroviària europea, l’alemanya Deutsche Bahn (i arran d’això la francesa SNCF es va fer soci de Ferrmed!!).
1.- Que la visita s’hagi finalment dut a terme ja és un èxit perquè, tal com va publicar La Vanguardia dissabte passat i segons confirmació de l’esmentat diari a vàries fonts, hi va haver un intent d’avortar la visita per part dels socialistes espanyols ara fa un mes i mig, a l’estil del que es va fer amb Donosti l’any 2009. Aquella visita a Donosti va ser aprovada i votada a la Comissió de Cultura a proposta de l’eurodiputada basca del PNB Izaskun Bilbao, de cara a reforçar la candidatura d’aquesta ciutat a una futura capitalitat cultural europea.
D’un dia per l’altre, però, es va presentar una votació a la comissió de Cultura poc abans del viatge i es va canviar Donosti per Santiago (i algun eurodiputat català en va portar la veu cantant, d’aquest canvi). De la mateixa manera, al setembre passat vaig presentar a la Comissió de Transports la candidatura de Catalunya, que va ser aprovada al desembre passat entre d’altres… però al febrer vàrem poder fer fracassar els intents de suspendre la visita, que no van ser pas pocs ni poc intensos.
2.- Javier Marín, director general d’AENA, ens va rebre el dimecres 16 a l’aeroport del Prat per “desig i recomanació” del govern espanyol el dimecres a la tarda. La primera cosa que va dir és que AENA és la primera operadora del món en tràfic de passatgers… i a partir d’aquí va començar un rosari de veritats però també de mitges veritats sobre l’últim gestor aeroportuari soviètic del món avançat. Després de la presentació la primera pregunta va ser de Carlo de Grandis, de la Comissió Europea: “En aquest mapa d’accessos a l’aeroport del Prat ens hi han mostrat el tren i el metro… per on passarà l’accés per alta velocitat?” El director va quedar descol•locat… després els diputats es preguntaven entre ells per la privatització d’AENA (forçada per les quantioses pèrdues no concretades en la presentació) i per la competència entre aeroports dins de la xarxa (fins ara nul•la, perquè existeix subordinació de tota la xarxa als interessos de Madrid Barajas). “Vencereis pero no convencereis”.
3.- La visita posterior a Volkswagen Seat va ser molt bona: quasi tres hores de teoria i pràctica, de power point amb dades de l’empresa (des de 2003 s’inverteix per treure camions de la carretera en favor del tren) i de caminar pels molls ferroviaris ja preparats per als trens de 750 metres, la llargada europea encara no autoritzada a l’Estat espanyol. A la mateixa hora, el ministre José Blanco presentava a Barcelona la proposta del corredor mediterrani, un estudi que feia més d’un any que s’esperava… El diari El País del dia 16 reconeixia que el ministre havia canviat la data per coincidir precisament amb la visita…. potser la decisió del ministre anticipa una decisió favorable de la UE en poques setmanes? el govern espanyol hauria quedat fora de joc si encara no hagués dit res del corredor mediterrani. En tot cas, al dia següent, els eurodiputats llegien l’ampli ressò de determinada premsa i deien: per on començarà a invertir el govern espanyol? No es pot disposar de 50.000 milions de cop, sinó de prioritzar trams i d’anar “step by step”. En tot cas, un ministre espanyol ha hagut de mullar-se pel corredor, perquè la UE visitava Catalunya i pel que feia a ells el més calent era a l’aigüera, tot i que jo no tinc ja cap confiança per aquest govern socialista al qual li queda ben poc al govern.
4.- A la nit l’alcalde Jordi Hereu ens rep al vuitè pis de l’ajuntament. Tot pujant faig obrir el Saló de Cent als visitants, que queden astorats de la bellesa de l’estança. L’alcalde ens llegeix un text en anglès, ben llegit però amb un cert aire de rutina, i després no hi ha preguntes ni respostes, a diferència del president Mas al dia següent. Tot seguit Joan Trullén, en un anglès que necessita sens dubte anar al gimnàs, ens informa durant 15 llargs minuts sobre les obres de La Sagrera. Error greu, no mostrar cap mapa ni fotos en un power point!! ningú no sap què és i on és La Sagrera i la desconnexió és creixent entre l’auditori.
5.- El dijous al matí dia 17 sortim ben d’hora cap a Perpinyà i Carlo de Grandis ens va mostrant, en paral•lel a l’autopista, els trams ja construïts i en construcció del tren de l’AVE. A Le Boulou (El Voló en català) hem visitat la primera autopista ferroviària de França, la Lorry Rail. Espectacular la tecnologia de càrrega i descàrrega de contenidors de camió a vagó de tren i a l’inrevés… en només un minut!! Això és el futur del transport i els inversors francesos ja estan mirant a l’altra banda de les muntanyes, cap al sud… ara fan trajectes de 1050 km fins a Luxemburg, però aquest sistema pot treure una bona part dels camions de llarga distància de les nostres autopistes.
A Perpinyà ens rep Jean Paul Alduy, qui en fou alcalde incombustible, amb una senyera i les banderes francesa i europea. Ens rep al “Centre del món”, un edifici públic el rètol del qual no és en llengua francesa a França, fet que ens fa notar el propi Alduy, que cita Dalí també a l’estació de Perpinyà. El seu discurs abrandat, molt gesticulant però simpàtic, és una defensa aferrissada del corredor mediterrani des de l’altra banda dels Pirineus.
El trajecte en alta velocitat de Perpinyà a Figueres és espectacular i contrasta amb l’atrotinada estació de tren de Portbou, on un funcionari d’Adif llegeix durant 20 minuts un text en castellà (que ha de ser traduït a l’anglès) sobre “trenes expedidos” i altres expressions genuïnes… tot plegat sembla que hem canviat de segle!! La visita a peu de via ens fa adonar encara més de la necessitat de superar l’ample ibèric, un dels principals “bottle necks” (colls d’ampolla) que té identificats la Comissió Europea.
6.- A la tarda, de tornada a Barcelona, mentre l’expedició visita la Sagrada Família, Carlo Secchi i Carlo de Grandis em fan entrar amb ells al túnel que Adif està construint de La Sagrera a Sants, precisament per sota de la Sagrada Família. Fa cinc mesos que han passat per sota el temple i la sensació és bona: em deixen filmar i fer fotos amb el mòbil, no hi ha cap humitat dins del túnel i arribem fins al final de la tuneladora, de 110 metres de llargada. Potser seria hora que Adif deixés entrar-hi també el patronat de la Sagrada Família o el mateix conseller Lluís Recoder i que els fessin les mateixes explicacions… se’ls veu molt tranquils, tot i que el risc zero no existeix i veurem què passa amb les vibracions quan els trens comencin a passar en l’estructura del temple.
El president Mas ens rep seguidament a Palau (“We are a nation of Europe”) i gairebé s’està una hora llarga responent preguntes als eurodiputats amb solvència i convenciment. Artur Mas diu que la visita del ministre espanyol era “competidora” de la nostra visita i això no agrada a algun eurodiputat espanyol present a la sala… Luís de Grandes, del PP, fa una defensa inequívoca del corredor mediterrani, així com també la fan alguns dels eurodiputats presents. De tota manera, cal recordar que la UE només finança una part dels diners de la inversió ferroviària… sempre i quan l’Estat Membre n’executi les obres!! I també cal recordar que les grans infraestructures, al segle XXI, ja no seran possibles només amb diner públic, sinó que requeriran finançament privat i gestió amb criteris de rendibilitat…. això als catalans i valencians ens va fantàsticament bé, perquè és l’única possibilitat que tenim de que el govern espanyol atengui les nostres necessitats…. tal com Franco es va haver de plegar fa 50 anys a uns requisits semblants del Banc Mundial per a construir l’autopista que avui vertebra els Països Catalans, l’AP-7. Òbviament, ell també tenia altres propostes per a connectar la península ibèrica amb Franca.
7.- El divendres al matí dia 18 visitem el port de Barcelona, on un esplèndid Santi García Milá capta ràpidament l’atenció dels presents amb una molt brillant exposició en favor del corredor mediterrani. Es nota que fa temps que és president del comité de logística de l’European Sea Ports Organisation i que fa molts anys que viatja arreu del món! En 20 minuts s’examinava la proposta catalana i la sensació és molt bona, de solvència nòrdica. Després de la teoria passem a la pràctica i dalt d’un autobús visitem els diferents molls del port, amb una aturada a la terminal de TCB, on veiem de prop una grua que mou contenidors TEU (de vint peus) com si fossin capses de llumins. El trajecte en vaixell posterior és una autèntica delícia, per tal com el dia és clar i lluminós, i el blau del mar i del cel són esplèndids.
8.- A la roda de premsa final del viatge Gesine Meissner i Carlo Secchi venen a dir que la ciris farà caure del mapa alguns corredors ferroviaris de voluntat política però sense base ni lògica econòmica i que per la causa contrària n’emergiran de nous… i entre aquests el corredor mediterrani és dels més clars (així ho diria l’eurodiputada alemanya a l’entrevista a La Vanguardia del passat dissabte).
La visita a parer meu és històrica: la UE no visita un lloc si no és que hi ha una molt bona raó… i Carlo Secchi acaba dient que “step by step”, pas a pas, el corredor mediterrani començarà a prendre forma a partir de Barcelona…. tan de bo sigui ben aviat!! I a partir d’aquí llavors ja anirem baixant. A veure si al juny ja en tenim alguna notícia positiva.
