Dimarts passat, Artur Mas va comparèixer a l’Auditori del Fòrum de Barcelona per el seu full de ruta després del 9N, quins passos vol fer i que sobretot, no ho vol fer sol. El president va estar brillant, a l’alçada dels seus grans moments. Amb una bona retòrica, una credibilitat indiscutible i callant moltes boques. Va fer veure que ara no és el moment de CiU, ni d’ERC ni de la CUP. Aquesta no és una batalla d’Artur Mas, és una batalla de tots i només ens en sortirem si ho fem junts.
Va ser un discurs per tots i no només per els que ni contemplen la independència. També ho va ser per l’oposició, per ERC, que últimament sembla que posi problemes a tot. Per el PSC, que ni sap ni contesta. Per els que posen querelles simplement per un acte de voluntat i que estan desarmats. La desesperació els fa actuar sense cap seny ni lògica.
Llista unitària, mandat parlamentari de divuit mesos i noves eleccions catalanes, aquesta vegada ja constituents. El president de la Generalitat ens va convidar a veure l’independència en menys de dos anys, així de senzill i a la vegada de complex. Però és clar, no es van fer esperar els que acusen el president de partidista i de fer xantatge a tots els diputats del Parlament.
Artur Mas va deixar clar que aquesta és una proposta que s’ha de consensuar amb tots el partits polítics que hi estiguin a favor i que, evidentment, hi ha algunes coses que s’han de canviar. Res és per sempre, tampoc la seva paraula encara que alguns vulguin veure en ells el que realment desitjarien. ERC, de primeres, no s’hi va posar de cara però els necessitarem. També a ells. Són imprescindible i el president ho sap. Com també sap Oriol Junqueras que no pot dir que no a aquesta proposta, per molt que les seves ideologies polítiques estiguin tan allunyades.
Si els partits polítics i la mateixa societat no és capaç de sacrificar-se per l’independència de Catalunya, que baixin de l’escenari. En algun moment o altre, s’haurà de cedir. Uns i altres. Mas i Junqueras. No es pot dir que no a una proposta només perquè ho diu qui ho diu. Com tampoc se li ha de dir a tot que sí a qui ha ideat aquest full de ruta. Anar tots junts també vol dir negociar i que tothom cedeixi una mica de la seva part.
Quan siguem independents, alguns catalans encara diran que no ho hem fet prou bé. No sé si del que es tracta d’ara és de mirar a quin dirigent polític o a quina opció política votem. Estem vivint un moment massa important, en el qual no podem fallar, com per ara tirar-ho tot per la borda i tirar-nos també les pedres a la pròpia teulada. No és l’hora de desconfiar de nosaltres mateixos perquè alguns sembla que ja han oblidat que l’enemic no és al Parlament de Catalunya.
