L’article d’avui és un divertimento per a totes aquelles persones a qui els agraden les dades electorals més o menys curioses. Aquesta recopilació pretén oferir una mirada diferent sobre les eleccions municipals a Catalunya al llarg del temps.

 

Partit amb més vots en unes eleccions municipals

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) té el rècord històric en unes eleccions municipals, concretament a les del 1983. Les candidatures locals de la formació van aconseguir 1.176.448 vots a Catalunya. De fet, les sis primeres posicions també corresponen al PSC:

Any Partit Vots
1983 PSC 1.176.448
1987 PSC 1.135.078
2003 PSC 1.103.851
1999 PSC 1.093.357
1995 PSC 1.066.764
1991 PSC 1.016.439

 

Durant les eleccions del 1983, el PSC va guanyar a ciutats com Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Badalona. Només es van escapar nuclis importants com Sabadell o Santa Coloma de Gramenet, on el Partit Socialista Unificat de Catalunya va tenir més suport.

Municipis que creuen més en les eleccions municipals

Només en 7 ocasions el 100% de l’electorat d’un municipi ha anat a votar. En aquest 2023 ha passat a 4 municipis: Granyena de les Garrigues (114 votants), Fulleda (86 votants), Esterri de Cardós (48 votants) i Sant Jaume de Frontanyà (23 votants).

Per trobar un altre “tothom ha votat” hem de traslladar-nos al 2007 on Gallifa va ser l’únic municipi que on el 100% de les persones amb dret a vot van exercir-lo, en aquesta ocasió parlem de 175 persones. El 2003 va ser Sant Guim de la Plana (157 votants) i el 1995 ho va aconseguir Tarrés (86 votants).

El 100% només s’ha aconseguit dues vegades més, a les municipals del 1983 amb Gisclareny (21 votants) i Esterri de Cardós (50 votants).

De fet, Sant Jaume de Frontanyà el 1999 i Gisclareny el 1987 també comptarien amb dues participacions del 100%, però als dos municipis els va faltar 1 vot per aconseguir-ho.

Per tant, per ara Esterri de Cardós és l’únic municipi que el 100% del seu electorat ha exercit el seu dret a vot en dues ocasions.

Meses electorals amb més votants a les municipals del 2023

  • Barcelona (Provençals del Poblenou): 494 persones censades a la mesa A.
  • Vilanova i la Geltrú:261 votants en una mesa única que inclou diverses masies i zones rurals com el Mas de l’Artís, a tocar de Canyelles, fins a la ronda Ibèrica. En aquest espai s’hi troben la Masia de Sant Josep, la Sínia del Giralt, Masia Xicarró, Mas d’en Puig, Mas Tapet, el Corral d’en Roc, Mas d’en Ricard i Mas d’en Puig, entre altres.
  • Olivella: 256 votants en una mesa única que cobreix Can Moles, Cal Surià i altres urbanitzacions.

Meses més participatives

Les meses amb una xifra més alta de votants actius a les eleccions municipals del maig del 2023 les troben a:

Municipi Votants Cens total
Soses 860 1.101
Pedralbes (zona Dr. Francesc Darder i Jardins de William Shakespeare) 754 1.010
Maresme (zona Plaça de Sant Cristòfol, avinguda de la Riera i Jardins del Pla) 726 1.148

 

Si parlem d’una participació del 100% a les municipals del 2023 aleshores ens hem de traslladar als següents municipis:

Municipi Cens Vots emesos
Granyena de les Garrigues 114 114
Fulleda 86 86
Esterri de Cardós 48 48
Sant Jaume de Frontanyà 23 23

 

Meses amb més abstenció

Els rècords d’abstenció a les municipals del 2023 es troben a:

Municipi Abstenció (%)
Tarragona (zona Rius) 78,45 %
Sant Adrià de Besòs (zona carrer Saturn) 78,22 %
El Prat de Llobregat (zona Fundesplai) 77,73 %

 

Municipis amb més vots en blanc al maig del 2023

  • Castellolí: 66 vots en blanc.
  • Vilanova del Puig: 64 vots en blanc.
  • scara i Vilanova del Segrià: 59 vots en blanc cadascun.

En percentatge:

Municipi % de vots en blanc
El Milà 20,41 %
Capolat 18,84 %
Os de Balaguer 14,88 %

 

Article anteriorL’odissea de la taula de pedra
Badalona, 1980. Llicenciat en Humanitats i Periodisme a la Pompeu Fabra. Postgrau en Direcció de Comunicació a ESIC Business School, centre on ara és professor associat. Després d’uns anys treballant a diferents mitjans, sobretot locals, com RAC1, Ràdio Arenys, Badalona Comunicació o Ràdio Argentona, fa un canvi de rumb i comença a construir la seva marca com a consultor de comunicació per empreses i partits polítics. Ha participat en diferents campanyes municipals i ha assessorat partits de diferents ideologies, fet que defineix com un “enriquiment personal i professional sense comparació”. Actualment assessora, com a freelance, diferents associacions empresarials, clústers, empreses i formacions polítiques tant en comunicació offline com en les seves estratègies digitals.