Potser sí que la superioritat de la poesia prové del seu origen anterior a l’escriptura. Abans de l’escriptura, la memòria i la paraula dita en veu alta oferien l’única forma possible de transmetre l’experiència. Hom no entén mai tan bé uns versos com quan els ha après de memòria, quan els porta sempre amb ell mateix i no li cal ni tan sols l’equipatge mínim d’un sol llibre i els pot, aleshores, recuperar a voluntat en qualsevol lloc i situació en què es trobi. I sí, és cert que després vingué l’escriptura i vingueren els manuscrits i la impremta, més tard, ja a mitjan segle XV. I així Primo Levi explica com en un dels episodis de més gran ensurt i vexació, a Auschwitz, uns versos de la Commedia del Dant recordats a la memòria el salvaren de la desesperació i li retornaren íntegrament i secreta la seva dignitat d’home, d’ésser huma. La memòria. Lectors, i oïdors, convertits en llibre. Alta tecnologia del lleguatge i l’escriptura. L’íntima felicitat de llegir i d’aprendre de memòria allò que ens cau a les mans o ens aconsellen els professors i els amics de debò. De memòria. O com ho diuen en anglès, o en francès: par coeur, by heart. És a dir, de cor.
