Fa uns quants dies que Televisió de Catalunya està repetint un espot publicitari engrescador. Ens assegura que: “Estem preparats per a fer una Catalunya millor”. Però, ho estem? Aquesta és la gran pregunta que cadascú es pot contestar.
Ara, efectivament, és temps de preparació i no sabem si són tots els que caldria els qui estan en actitud d’alerta per a construir un futur que està a les portes. Penso que és un deure de tota la ciutadania preparar-se per a protagonitzar temps millors per a aquest poble tan antic, i avui encara tan viu, com és el nostre. Un poble que ha sobreviscut a tempestes, maltempsades, prohibicions, injustícies i, sobretot a la submissió a un altre poble poc amable i gens amant de la identitat, de la llengua i de la cultura catalanes.
Què significa, però, una Catalunya millor. La meva quíntuple resposta és aquesta: 1.Una Catalunya amb una cultura atenta a la creació i als valors cívics, gens dogmàtica, tolerant i respectuosa. 2.Una Catalunya compromesa amb un model social que eviti les situacions de pobresa extrema i que promogui la consciència de comunitat. 3.Una Catalunya sensible a la preservació del medi ambient i, en conseqüència, favorable a una economia més sustentada per energies renovables. 4.Una Catalunya promotora de ciència i de recerca en aquells àmbits que fan més satisfactòria la vida de les persones. 5.Una Catalunya constructora d’un teixit empresarial potent i arrelat al país, que afavoreixi l’activitat productiva i que ambicioni ser competitiva.
Quan, en aquest moment de la nostra història com a poble, ens proposem entrar en una nova època, alguns poden pensar que han de ser els polítics els qui portin el pes d’infantar una societat pregonament renovada. És cert que els qui gestionen la cosa pública han de remodelar i donar nova vida a les institucions, però difícilment poden arribar a certs racons de la societat. Són els ciutadans els qui s’han de proposar seriosament, i han d’estar disposats, a contribuir intensament, amb esforç i il·lusió, a coronar amb èxit aquesta operació en marxa cap a la construcció de la nova nació.
Suggereixo també que cada ciutadà d’aquest país faci una reflexió crítica sobre les seves actituds socials. Es tracta de deturar-se un minut, només un minut diari i, apartant-se 60 segons de la voràgine, preguntar-se personalment si la manera de comportar-se de cadascú és positiva per a una comunitat d’homes i dones que aspiren a entrar en una nova època de la vida col·lectiva de Catalunya.
