DE LA PERSONA A LA FAMÍLIA.
DE LA FAMÍLIA A LA NACIÓ.
Aquest és el recorregut. No crec que desveli res de nou, si dic que aquest és el recorregut “natural”.
Quan la nació es construeix així, ningú la podrà fer malbé.
Aquest diumenge estàvem la dona i jo dinant en un restaurant i en un moment determinat la dona em diu, encuriosida, que ja tinc l’espectacle fora de la taula, de tan abstret que em veia observant una altra indret. I tenia raó. L’espectacle era només el d’una família d’una vintena de persones, pares, fills, nores, néts, celebrant el dia de Rams. No cal dir que eren gironins. El parlar i el costum de celebrar el dia de Rams, acabant el dinar amb el tortell del padrí, ho delatava.
Era una família de tradicions. Una família arrelada al territori i als costums. Als inicis del nostre País els usos i costums eren font de Dret. A mi em queia la bava de veure com a cada canvi de moviments s’anava complint inexorablement tot el ritual. Mentrestant la quitxalla boleiava pels entorns, despreocupada. Era el fill gran, en aquest cas, el pare, el més gran dels oncles, el director de la cerimònia, que ja havia pres el relleu de l’avi, espectador respectat i immòbil a primera fila.
De tant en tant, calia canviar de moviments, i a un avís del “director” tots, fills i nebots, s’agombolaven a l’entorn, per saber què tocava. Ara calia que cadascun anés a felicitar el padrí llur. Felicitació que anava corresposta amb el lliurament d’un bitllet d’aquells que, pel color, es poden confondre amb els de 20 €, però en realitat eren de 5. El padrí que acompanya el bitllet amb la petició que els inverteixi bé (potser en Bons de la Generalitat?). Finalment tocava el protagonisme total del “director”. Havia arribat l’hora del tortell de Rams. I tal com esqueia, ell personalment, preguntava i tallava i servia.
Aquest dia, no havia arribat encara el divendres Sant. No tocava tallar el bacallà. Era el dia de Rams. Calia menjar tortell.
Som ben estranys els catalans. Tan conservadors i, de vegades, tan iconoclastes. Serà potser, per allò del seny i la rauxa?
Des de les terres gironines, amb amor.
