L’editorial Males Herbes està creant un planter de noves veus femenines de la literatura catalana que comença a ser digne d’estudi. També de masculines, cert, però em permeto destacar-les a elles perquè la línia editorial del segell, centrada en els gèneres fantàstics i experimentals, és un àmbit que tradicionalment les ha exclòs, o millor dit, les ha silenciat. Més de 10 anys creixent als marges, com ells mateixos diuen, han donat per molt. Escapar dels canons d’una literatura tan encorsetada com la nostra és agafar el camí difícil, autoboicotejar-se pràcticament. Però han construït un catàleg coherent amb grans noms de la literatura universal i llançant producte nacional Elisenda Solsona, Elena Bartomeu, Elisabet Riera o l’aclamada Roser Cabré Verdiell, arran de la publicació d’AIOUA. A aquesta llista s’hi va afegir fa uns mesos Eva Espinosa amb el seu “Miràbilis”. A banda d’acomplir l’aparent requisit de tenir un nom que comenci per E, el seu llibre mereix una mica més d’atenció de la que ha tingut per ara.
Miràbilis és una illa remota perduda a l’Atlàntic. No pot quedar lluny de la ruta marítima que uneix Londres i Nova York, però cap vaixell transatlàntic hi fa marrada si no és per necessitat. L’any 1943 una tempesta més forta del que era previsible portarà el nostre protagonista, Isaac Klovicz, a instalar-se allà. Autor d’un llibre infumable i amb una història no gaire lluïda a l’esquena, fuig del nazisme amb rumb cap a Amèrica, però no hi arribarà. A Miràbilis hi troba un paradís habitat per una gent pintoresca i feliç, que a més comparteixen una curiosa afició: cada cop que en tenen l’oportunitat, escriuen les seves composicions, del gènere que sigui. Una terra de lletraferits que de seguida el reconeixen com un dels seus. Pot ser que hagi trobat, per fi, el seu lloc a la terra? I per si li faltaven al·licients, allà coneix la Miosotis, la filla del Governador, que li roba el cor de seguida i sembla que li correspon.
Com és esperable, l’estada d’en Klovicz no serà tan idílica com s’ha imaginat. Aviat descobrirà una gran discordància a la terra que l’acull i això el convertirà en el centre d’atenció dels mirabilians. Klovicz és un personatge especialment maldestre amb les mans i no gaire millor dotat per les relacions humanes. Encarna la superioritat moral que suposa la civilització i una formació superior. El xoc cultural entre la seva Europa i una petita illa que sobreviu amb els seus propis recursos i té el seu tarannà i costums, ens porta a pensar en el colonialisme, en les diferents maneres d’entendre el món, i ens demostra que la “civilització” no sempre millora les coses. El protagonista se’ns arriba a fer desagradable i desconsiderat, mentre que els illencs, que tenen tots personalitats enlluernadores i lliures, resulten ser entranyables, per més empipadors que semblin de vegades.
I és que tota la pugna cultural, tots els escarrassos d’en Klovicz per modelar Miràbilis a la seva imatge ideal, estan explicats de manera hilarant. Tant el protagonista, que és un sapastre, com cadascun dels mirabilians amb les seves peculiaritats, no paren de generar situacions divertides i diàlegs intel·ligents o delirants que fan el text molt passador i et fan riure per sota el nas constantment. Espinosa sap posar sobre la taula alguns temes prou seriosos però els aborda des de l’humor. També hi trobarem una mica de drama per donar consistència al conjunt. L’obra acaba sent tragicòmica, però els mirabilians et poden aixecar l’ànim en qualsevol moment.
“Miràbilis” és un llibre inclassificable. És d’aquells que flirtegen amb els marges del fantàstic sense acabar-ho de ser, però alhora ningú tindrà dubtes en situar-lo en el sac dels gèneres no realistes. L’illa és una mena d’utopia que té també les seves cares fosques, i sí que hi apareixen alguns elements menys explicables. Per la resta, és un llibre que pot agradar a un públic no avesat a la fantasia, ple d’humor, ironia i amb força exemples que ens han de fer pensar en com actuem els humans respecte el medi. Ens ensenya a tenir més respecte pels altres. Una història sorprenent que admet diverses lectures i que guardo al calaix de les bones experiències lectores de l’any. D’aquests llibres que valoraríem més si ens arribes traduït i amb el nom d’una autora reconeguda internacionalment a la coberta. Aquí no tenim gaires obres d’aquest tipus. Val la pena descobrir-la.
Advertències: Si no connecteu amb l’humor es pot arribar a fer repetitiu i potser una mica llarg. Oblideu que no coneixeu l’autora i no us deixeu intimidar per la coberta verda, doneu-li una oportunitat.
Recomanat especialment a: Qui li agradi l’humor intel·ligent i de vegades una mica delirant i gamberro i les històries amb tocs de fantasia que voregen els marges del gènere.
Fitxa:
Autora: Eva Espinosa
Editorial, any: Males Herbes, 2023
Gènere: Gènere Fantàstic
Número de pàgines: 342
