Quan un estat, per defensar-se de possibles secessions, castiga als culpables del delicte secessionista, ho hauria de fer amb la plena consciència que aquesta acció se li pot girar en contra.
L’estat espanyol està duent a terme un atac per tots els fronts (fora del militar) destinat a empobrir i acoquinar als catalans. Casos de corrupció per a debilitar a la classe política, inspeccions tributàries per atemorir l’empresariat, amenaces de confrontació institucional via tribunal constitucional, destitucions de fiscals que opinen que el dret a decidir es un dret de les persones…
El terreny polític ens està duent clarament a un enfrontament, gràficament expressat pel xoc de trens d’Artur Mas, on no serà possible cap mena de tactisme ni dubitació. Cal tenir clar que els espanyols tenen el dret constitucional a favor, i nosaltres el dret natural. Espanya té la voluntat i la determinació de mantenir-nos sota la seva potestat i nosaltres hem de tenir col·lectivament i políticament la certesa que no hi ha alternativa fora de la secessió. Perquè no n’hi ha.
Tècnicament, aprovar uns pressupostos de la nostra administració, on per fer front a la despesa bàsica es necessiten 4.000 milions més dels què ens volen donar, és un suïcidi. Recordem que el forat de Bankia: ell solet supera com a mínim els 20.000 milions (i tot indica que l’estat vol salvar Bankia… i als seus gestors).
Mas Collell, que és un tecnòcrata, ja ha avisat també que seria un suïcidi. El límit del 0,7% de dèfitic del pressupost sobre el PIB és un insult a la intel·ligència i al sentit comú. Cal que Mas ho entengui així i li faci cas. Ni es pot demanar un esforç fiscal suplementari, ni es pot exigir un esforç social de retallades addicional.
El govern de la Generalitat s’ha de plantar. Oriol Junqueras no es pot quedar sol defensant el què tots pensem. Prou de suïcidar-nos. I si ens intervenen, responguem amb eleccions plebiscitàries i declaració unilateral de independència. És l’estat espanyol que amb la seva supèrbia i la seva seva praxi gens democràtica ens hi empeny. No dubtem més, que Espanya no dubta gens.
