El Corpus Christi és una de les més importants festes del calendari litúrgic catòlic. Tradicionalment, des dels temps del Concili de Trento, a Catalunya era festa grossa. Joan Amades va escriure que per poder fruir de com era un Corpus català es podia fer dues coses: anar a Berga per Patum o a València a veure la seva lluïda processó. Un, ja n’ha vist moltes, de Patums. Per mi és la millor festa del món, però també he anat a la ciutat de València a veure les seves processons del Corpus, genials, impressionats i meravelloses.
La Patum, l’antiga Bulla, es fa quasi ininterrompudament des de fa diversos centenars d’anys. Ni les guerres han impedit fer Patum, però la fòbia criminal de la persecució religions de 1936-1939, que hi va haver sota el control republicà a Berga i a tot Catalunya, va impedir fer Patum, l’any 1938 I 1939, com qualsevol altre mostra de religiositat catòlica. Eren els anys del genocidi sistemàtic del clergat catòlic pel sol fet d’exercir el seu ministeri o de la crema, espoli, robatori i destrucció de totes les esglésies catalanes.
Per tant, un cop ocupada Berga pels exercits franquistes, el 2 de febrer de 1939, es pot llegir a la crònica de ‘La Vanguardia Española’, del dissabte 4 de febrer l’article de José Vicente Puente el següent: “Los Bergadanes … Se preparan a buscar el Patum, la monumental águila de madera de la procesión de Corpus, que arroja fuego por la boca y los ojos y que parece un estandarte olvidado de las rítmicas centurias de Escipión, el que destruyó Berga por alzarse contra Roma”. Veiem que segueixen com en anys passats confonent els diversos elements de la comparseria i anomenant Patum a un element festiu, com si fos la Guita. Va caldre esperar l’ocupació militar feixista de Berga pels franquistes, amb tot el que això va representar de manca de llibertats polítiques, nacionals i sindicals o l’abolició de l’autonomia catalana, per tornar a tenir Patum.
Per això quan n’hi ha més d’un que escriu que la dictadura franquista volia prohibir la Patum per catalanista, sempre m’he fet un tip de riure. El franquisme, agradi o no, sempre va defensar, ajudar, enriquir, mantenir i difondre la Patum. Cal ser curós amb la nostra història i nomes així aconseguirem l’alliberament del nostre poble.
