I jo em pregunto: de què va això, companys? D’anar a votar el referèndum? Doncs això. A mi que em diguin quina és la pregunta i el lloc on haig d’ anar a votar. I jo hi seré com un clau! I deixem-nos d’històries.
Vosaltres creieu que cal fer-se tots els comentaris i preguntes per distreure el personal i per omplir programes i més programes de ràdio i TV? Quin dia s’ha d’anar a votar i on? I res més. Vosaltres creieu que si tots sortim al carrer aquell dia podran requisar les urnes i tancar locals?
Que no ens distreguin més. Estem col·laborant amb l’adversari. Que si Millo, que si García Albiol, que si l’Arrimadas. Tenen tot el dret a opinar mentre no m’impedeixin votar. I aquí s’ha acabat la història. Oi que diuen que no ens deixaran votar? Doncs quin discurs més hem d’escoltar?
Pel que fa a mi, només escolto el meu President. Ell està fent la seva feina i jo li tinc confiança plena. Quan em cridi jo hi seré i res més. Mentrestant jo escolto música, música de veritat. I bones vacances a tots! A no ser que ens cridin abans. Aquest diumenge no podré perquè tinc guàrdia. però en la data del referèndum no hi haurà ni guàrdies ni més romanços. A votar com un clau.
I si cal distreure’ns per aguantar, llegim el Sàpiens de maig amb les històries de les independències aconseguides a Europa i ja escoltarem què ens diuen què hem de fer el dia després. No serà pas fàcil. Ja ho sé. Però això ara no toca. Amb tota la cordialitat possible, emperò.
