Escoltar en silenci una simfonia de Brahms pot ser un dels prodigis més plaents a la vida. També transportar-te als màgics anys 60 amb les balades dels Beatles pot reforçar la teoria que l’èsser humà és esperit, ànima, sentiment, sensibilitat i amant de la bellesa com a raó universal i abstracta que persegueix durant la seva existència.
Contemplar una obra d’art i deixar-te meravellar pel traç, pel color, pel misteri que t’emocioni i et faci créixer en saviesa artística també és una deleitosa activitat. Presenciar un ballet amb una portentosa orquestra que l’acompanyi és un regal pels sentits que no podem deixar de presenciar una vegada a la vida. L’aguda mirada d’un fotògraf que escodrinya l’ànima humana rera els vidres del seu enfocament privilegiat i intel·ligent és art amb majúscules, i poder mostrar al món aquest estil propi i original és oferir una petita ofrena de talent que l’artista posseeix.
Si decideixo mirar de nou la trilogia de “El Padrino” sóc conscient d’estar al davant d’una obra d’art atemporal i magnífica, amb seqüències d’una narrativa icònica i perfecta en el pas del temps. Aportacions, tècniques, recursos, pretensions, ambicions, somnis… fins i tot frustacions i amargors arriben a l’espectador com un present valuós per transferir en generacions.
Sucumbir al davant de la bellesa i intercanviar la mateixa mirada amb l’artista ens transporta a un estadi d’emocionalitat quasi irracional, la misteriosa presència de posseir aquest talent prodigiós amb tu. Literatura, música, fotografia, dansa, gastronomia, pintura, escultura…les arts ens acaronen amb dolça temprança per recordar-nos el prodigi de la vida i dels seus instants sublims, dolorosos i dramàtics.
La genialitat de qui posseeix el talent és portador de poesia i espiritualitat. Observar i interpretar el mon és el prodigi, la imaginació com a eina indispensable en un món saturat d’infinites i frívoles materialitats. Al capdavall, un artista es algú que més enllà del seu talent, també decideix utilitzar-lo per expressar i comunicar-se amb el món que l’envolta.
El talent i la creació obre ponts de comunicació, d’enriquiment personal i col·lectiu, de comunicació emocional per altra banda tan necessària per fomentar l’empatia i el respecte.
Debat per reflexionar sobre la capacitat extraodinària de l’ésser humà per resplendir per damunt de tot.
Fem d’aquest món una continua aventura on meravellar-se per instants de fugaç frenesí.
