El ciutadà de poca cultura política no sap interpretar el que està passant al parlament espanyol. De fet, tampoc ho sap el d’alta cultura política. Perquè res del què està passant te cap sentit per culpa del pervers sistema electoral que va establir la Constitució del 78.
Deixar l’elecció del govern en mans del legislatiu és un despropòsit de grandíssimes proporcions, i més greu és que s’hagi de produir a partir d’un sistema proporcional que multiplica el nombre de grups i acaba fent del tot impossible qualsevol possibilitat de pactes que doni majoria.
Els sistemes electorals determinen la configuració de les democràcies i poden portar a situacions desesperades com l’actual. Cal recordar tres grans principis que fan que la democràcia sigui un bon sistema com s’ha demostrat als Estats Units:
1/ La separació dels poders legislatiu, executiu i jurídic. Als Estats Units s’elegeixen i constitueixen per separat.
2/ La limitació de mandats que obliga a regenerar les elits cada vuit anys.
3/ I, sobretot, el sistema electoral presidencialista on el bipartidisme consolidat permet acabar elegint entre dos opcions al president de la nació i cap de l’executiu. La majoria la decideixen els electors per majoria, no els pactes posteriors sovint foscos i amb moltes agendes secretes.
Tot està inventat i sabem que funciona perquè té com a exemple els Estats Units, la Roma del nostre mil·lenni, que són a l’avantguarda de la civilització, agradi o no. Mentrestant, participem sacrificadament al trist espectacle de convertir la política en paròdia, el parlament en teatre de l’absurd, i al govern de l’Estat espanyol en putxinel·lis.
I paciència, que tot està pactat. El silenci de les forces de l’IBEX demostra que això del PSOE es comèdia pura, que s’havia de fer per acceptar la “gran coalició” PP-PSOE i que només es farà cobrant-se el cap del Rajoy. No ens ho volen dir, però Lampedusa va ser l’inventor de l’actual sistema democràtic espanyol.
