Si Catalunya fos un país independent i si el paquet de governança econòmica que es va votar el passat dijous al Parlament Europeu hagués estat en vigor l’any passat… la Comissió Europea hauria imposat a la Generalitat una multa automàtica del 0,5% del PIB del país (1.000 milions d’euros segons les dades del PIB de Catalunya al 2010) per mentir en la seva estadística oficial, relativa a la magnitud del dèficit públic de la Generalitat.
Recordem que el 24 de novembre de 2010, molt pocs dies abans de les eleccions catalanes del 28-N, la ministra Salgado va avalar al Congrés dels diputats (en seu parlamentària!!) la dada del dèficit públic català de 2010 presentada pel segon govern tripartit: 2,4% del PIB de 2010…
Recordem, però, que el nou govern català, ja a mitjans de gener de 2011, va confirmar les insinuacions del president José Montilla (a la foto amb Joan Puigcercós) de que el dèficit català “seria una miqueta més gran”… el dèficit de la Generalitat va arribar a ser equivalent del 3,9% del PIB de 2010, gairebé el doble del declarat… i això sense comptar amb les factures no comptabilitzades que, per centenars de milions, s’han trobat en diferents conselleries. Aquest 3,9% també hauria merescut una altra sanció automàtica de Brussel•les, en superar el dèficit català al 2010 el límit del 3% del PIB que fixa el Pacte d’Estabilitat i Creixement.
1.- A l’Europa seriosa i avançada mentir en els comptes públics es considera un pecat mortal. Del 2,4% al 3,9% del PIB català hi van molts milions d’euros, gairebé 4.000 milions. Aquest dèficit, a més, ja era un dèficit públic totalment desbocat: al 2010 un de cada tres euros gastats per la Generalitat provenien del deute públic (captat amb emissió de títols de deute públic competint amb el sector privat: després no hi ha crèdit per a les PIMEs!!). Al 2010 ni els recursos propis ni el nou finançament no donaven per a seguir amb la follia de creixement de la despesa pública que va caracteritzar el segon tripartit i el recurs al deute (1 de 3 euros gastats) és més propi de Grècia que de Suècia…
Així, mentre a l’Europa seriosa i avançada al 2008 (quan els ingressos públics van començar a minvar com a resultat de la crisi) els governs de tots colors van començar a reduir gradualment la despesa per tal de fer-ho de manera assumible, aquí la festa gastadora del tripartit va seguir amb la finalitat (en opinió meva de manera premeditada: al juliol de 2009 així ho vaig escriure en aquest blog) de deixar al govern següent una herència veritablement diabòlica, que el forcés a retallar en un any tot el que al món avançat s’ha fet gradualment en tres anys.
Només el pagament d’interessos del deute aquest 2011 (més de 1.500 milions) serviria per a mantenir els serveis més bàsics en sanitat i ensenyament. Qui n’és el responsable? Per això a voltes dubto que siguem un país, en el sentit europeu i avançat del terme. Com a molt som mig país i, veient el populisme i la demagògia que han fet contra CiU en els darreres setmanes amb les retallades i les acampades, em sembla més aviat que Catalunya és més un país a mig desfer que a mig fer. El que separa Suècia de Grècia és la capacitat de fer grans consensos per a resoldre grans problemes. A Catalunya, però, l’esquerra catalana no s’inspira en els grans acords que al centre i al nord d’Europa han estat claus per a sortir ràpidament de la crisi.
2.- El plenari del Parlament Europeu va aprovar dijous passat un paquet de governança econòmica de gran ambició, que pretén aprofundir en la integració europea com a eina per evitar futures crisis com les que patim.
Els 86 diputats del grup liberal demòcrata hem liderat la votació del paquet esmentat, composat per sis directives. A algunes d’elles s’hi han oposat socialistes i verds (sancions automàtiques i desequilibris macroeconòmics). Els liberals han sabut captar el vot dels euroescèptics britànics, que juntament amb la major part dels diputats democratacristians han guanyat totes les votacions. Es veu que el president Sarkozy no n’és partidari d’aquest paquet: els seus governs estan generant un dèficit públic de 4-5% del PIB francès en els darrers anys!! per això va estar pressionant els seus diputats francesos, sense gaire èxit per cert).
Aquest paquet legislatiu està dirigit a aconseguir una Europa estable econòmicament que pugui ser escenari d’un creixement econòmic sostenible, única manera de reduir ràpidament el deute i el déficit. En concret, el paquet inclou aspectes com ara la possibilitat d’establir sancions automàtiques per aquells Estats que tinguin un dèficit públic excessiu, un major diàleg entre les institucions de la UE i els Estats Membres, una anàlisi exhaustiva de les diferències en els fonaments macroeconòmics dels països (balança comercial, productivitat….) i que s’apliquin sancions per aquells Estats Membres que menteixin en la publicació de les seves dades estadístiques. També es fa una crida a la Comissió Europea per a que abans de final d’any faci una proposta legislativa per tal d’implantar els eurobons.
Així doncs, estic molt satisfet amb el resultat de la votació, després de 19 trílogs entre Parlament, comissió europea i Consell Europeu (els estats memebres), en una negociació de la qual els socialistes es van despenjar a darrera hora, tot proposant d’ajornar les negociacions. Aquesta és una victòria política de pes per a tot el grup Liberal al Parlament Europeu, i que posa la pilota a la teulada del Consell Europeu. Per a que el paquet de governança econòmica entri en vigor cal l’aprovació del Consell Europeu, però encara hi ha punts de desacord.
En concret, els eurodiputats aposten per l’automaticitat de les sancions. Si un Estat traspassa unes línies vermelles en la seva gestió del dèficit, i després de la recomanació de la Comissió no ha rectificat, la Comissió podrà aplicar sancions que arribaran fins el 0,5% del PIB de l’Estat Membre en qüestió. Aquesta sanció només podria ser aixecada amb el vot de la majoria qualificada del Consell Europeu, és a dir dels caps de govern dels 27.
En canvi, el govern espanyol aposta per un sistema en què la Comissió només pugui fer una recomanació i siguin els Estats Membres els qui decideixin sancionar-se entre ells. Tal com va ser votat el paquet, caldria una Reversed Qualified Majority” (una majoria qualificada inversa) de 2/3 dels vots dels estats membres per a que un Estat pugui aixecar una multa automàtica de la Comissió Europea. La posició del govern espanyol va ser derrotada i, tal com vaig defensar en la meva intervenció al plenari (disponible a www.tremosa.cat), ja és hora que tota la zona euro faci les coses d’una mateixa manera, de la millor manera possible: sense fer trampes ni enganys i amb la veritat comptable per davant.
3.- Al nostre país un petit empresari pot acabar empresonat en el procés de fallida d’una PIME. En canvi, fins ara els governs podien deixar uns dèficits i deutes públics col.lossals i centenars de milions sense pagar, sense que això no impliqués cap responsabilitat penal per als seus governants. Això l’Europa avançada i seriosa ho troba el fonament de la ruïna econòmica d’un país i com a catalans hem de celebrar que molts europeus del centre i del nord d’Europa siguin al nostre costat demanant seriositat i rigor al governants espanyols. I com a català, vist des de Brussel•les, no puc deixar de lamentar que l’esquerra catalana està tenint un comportament més propi, tal com explicava la setmana passada al blog, de Grècia que de Suècia.
