I … la igualtat? La concepció democristiana de la persona afirma que tots els homes i dones tenen la mateixa dignitat i, per tant, han de disposar de les mateixes oportunitats. Per a la DC, que concedeix una importància primordial al principi de solidaritat, la política econòmica ha de lligar-se a una política social que atorgui als més desvalguts el dret a la igualtat d’oportunitats. El sentit de responsabilitat comuna, alhora, ha de desembocar en l’acolliment i suport als marginats de la societat.
Els democristians són partidaris del model d’economia ecosocial de mercat. Entenen la importància i l’eficàcia del mercat lliure, així com el primordial paper a desenvolupar per la societat civil en l’economia, en detriment de l’estatisme, i consideren que el paper del Govern ha de concentrar-se en allò que la societat civil i la iniciativa privada no puguin dur a terme, essent el seu objectiu primordial el garantir la igualtat d’oportunitats entre les persones. Especial referència ha de fer-se a la importància del Govern en el terreny de l’educació. No pot existir una veritable igualtat d’oportunitat sense que les persones gaudeixin de les mateixes facilitats per a desenvolupar al màxim les seves habilitats i potencials.
La DC sap que el desenvolupament econòmic, basat en les aportacions de tots i cadascú, només proporcionarà benestar autèntic i serà un element pacificador si els seus fruits es reparteixen de manera equitativa, amb el propòsit de millorar les condicions de vida de cadascú, i que s’ha d’estar vigilant davant el perill d’abusos del poder econòmic com a instrument de domini i d’injustícia.
I … la subsidiarietat? La visió democristiana de la societat es fonamenta en el principi de subsidiarietat que exigeix que el poder sigui exercit en el nivell en el que es doni resposta a les exigències de solidaritat, d’eficàcia i de participació del ciutadà, és a dir, allà on resulti alhora més eficaç i més proper de les persones. La DC, com s’ha dit, fomenta l’acció de les organitzacions no governamentals i el desenvolupament de la vida associativa en totes les seves expressions. L’aplicació generalitzada del principi de subsidiarietat permet reconèixer de manera permanent les particularitats i especificitats pròpies de cada persona i de cada comunitat, el reconeixement de la diversitat.
Per a la DC, el dret dels pobles a l’autodeterminació i el lliure exercici dels seus drets legítims és, sens dubte, una forma elevada de justícia, atès que és afirmació i reconeixement d’un sentiment d’identitat i de cultura, i d’una voluntat de viure junts en estructures político-socials lliurement elegides. La justícia no pot ser arbitrària ni confondre’s amb la dictadura de la majoria: el democristià exigeix un respecte de la minoria a la qual cap majoria pot discutir el lliure exercici dels seus drets.
Per als democristians, la família és la pedra angular de la societat, atès que garanteix el desenvolupament de la personalitat en les millors condicions tant espirituals com materials; i especialment important és el seu paper com a referent i marc fonamental de l’educació i la transmissió de la herència cultural de generació en generació.
Finalment, afegir que des d’una perspectiva democristiana, l’individu ha de viure en harmonia amb la natura, i, per això, s’atorga gran importància a la política mediambiental; i considera essencial una bona gestió de la terra i transmetre-la intacta i enriquida a les generacions futures.
Democràcia Cristiana = Persona + Comunitat + Llibertat + Igualtat d’oportunitats + Subsidiarietat + Respecte a les minories + Dret a l’autodeterminació dels pobles + Família + Natura.
Democràcia Cristiana? Si, gràcies.
