Benvolgut, o no,
Admiro les persones que porten a terme grans descobriments: Madame Curie, Newton, Pasteur, Albert Rivera quan es va descobrir el melic, Malú quan va descobrir el melic d’Albert Rivera, el melic d’Albert Rivera quan va descobrir que amb ell es podia fer política… Per això, deixa’m que t’admiri una mica. No gaire, perquè després t’hi acostumes. T’admiro perquè acabes de descobrir que Espanya i Catalunya existeixen “des que el món és món”. És a dir, ja en el Big Bang, fa uns 13.810 milions d’anys, hi havia una protoforma amb vida que venia a operar-se a Barcelona i es queixava que els rètols estaven en català. Al·lucinant! I no només això: afirmes que des del Big Bang Catalunya roba a Espanya. I això ho publicaràs al National Geographic o és que vols ser el nu de doble pàgina central de la revista Cigaló’s men?
L’univers segueix en expansió. Electrons, positrons, mesons, barions, neutrins, fotons però, sobretot, cunyats catalanòfobs. Si hi ha alguna cosa en expansió són aquestes últimes partícules. Ens envolten i, a més, reivindiquen la seva presència.
Suposo que, com que l’univers segueix en expansió i el món continua sent món des que és món, els catalans continuem robant als espanyols. El que succeeix és que a mi no m’agrada que em diguin lladre. Per això m’encantaria saber què t’he robat.
La bellesa? No t’ofenguis però en aquest cas hauria acudit a George Clooney, Bradley Cooper o Ryan Gosling. És com si un lladre de cotxes s’especialitzés en SIMCA 1000. Potser era el més ràpid del sector de lladres de cotxes, però… bé… ja m’entens.
Potser t’he robat la virginitat. Tampoc vull ofendre’t, però no hi ha res que em tregui més ràpid la libido que trobar-me un pèl en un mugró. I veient la teva foto, segur que n’hi ha més d’un… o dos.
No sé… què més et puc haver robat? La paciència? Potser aquí tens raó. Crec que aconseguirem la independència per pesats. Si només parlem de nosaltres mateixos, som monotema, gemegaires i intentem caure malament amb totes les nostres forces, al final l’aconseguirem. Ja veus on ens ha portat la “revolució dels somriures”.
Per això, amiguet que creu que li robem la seva bellesa, la seva virginitat o la seva paciència, prometo que intentaré caure malament. De fet, vist el vist, no em caldrà ni intentar-ho: no em coneixes i ja et caic malament. Et robo des que el món és món. Ja veus. Escolta, et deixo, que he d’anar a pagar impostos en una comunitat que aporta gairebé el 20% de PIB amb un 16% de població i té un dèficit fiscal interregional de 16.000 milions d’euros, segons el càlcul de flux monetari. I després et continuaré robant: el teu encant, la teva simpatia natural, el teu sex appeal i la teva capacitat per dir coses sense pensar gaire.
