Alguns comentaris que s’han fet arran de la grandiosa manifestació de la Diada em suggereixen dues remarques marginals.
Primera: Alguns unionistes acusen Mas d’electoralisme, com si hagués pervertit la Diada, que abans era una festa nacional de tots els catalans i ell l’hagués subordinada a la seva llista del “Tots junts pel sí”. Fals! La Diada sempre ha estat una reivindicació independentista. No és normal escollir per a la festa nacional el dia d’una derrota, però es va adoptar aquesta data com una manera de protestar de l’estat públic que se’ns va imposar després de la caiguda de Barcelona, com qui diu que “les coses no quedaran així”. Per això tant la monarquia com Franco van prohibir la Diada i van perseguir els que de qualsevol manera la celebraven. Els que han fet una opció de partit són els que (tot i alguns dir-se nacionalistes) no han participat en la manifestació perquè la seva ideologia ha primat sobre la seva catalanitat.
Segona: Em dolen els reiterats atacs al president Mas, que de vegades arriben a ser insults, no sols de part d’espanyols o espanyolistes sinó també d’alguns que es presenten com a nacionalistes i fins com a independentistes. Sembla que per a ells la derrota d’en Mas sigui més desitjada que la llibertat de Catalunya. Em fan pensar en aquelles esquerres catalanistes però sectàries dels anys vint i primers trenta que posaven més èmfasi en el “Mori Cambó” que en el “Visca Catalunya”.
