Em llevo tard i em poso de seguida a reviure el dia d’ahir. Ciutat de Mallorca i Valldemossa. Dia especialment lluminós. Trobada a mig dematí amb C.V. que m’ensenya casa seva, casa que fou també la de Guillem Simó, un dels referents totals d’aquests darrers anys. Emoció i agraïment. Les petites carpetes, tan endreçades. L’espineta i les notes manuscrites. Detalls i ordre damunt la Plaça Major. I aquella claror tan acollidora. Sortim, després, i em porta a Valldemossa, residència d’estiu que fou de Jaume II. Passegem i C. em fa de guia, quin privilegi. Plaça de la Miranda del Jardí dels Lledoners. La vall de Valldemossa. La reial Cartoixa de Jesús de Natzaret. La història de l’estada de Chopin, l’hivern del 1838, en una de les seves cel·les. Història segurament falsejada. Un hivern a Majorque. Aurore Dupin (George Sand), tan lloada poc més tard per Flaubert. El claustre de la cartoixa, que acull cada estiu el Festival Chopin de piano. El jardí dels xiprers. El nucli del poble, per on gairebé mai no passen els turistes. La casa natal de la beata Santa Catalina Thomas, la santa nacional mallorquina. Els tallats del Capuccino. Abans de tornar a Ciutat passem també per davant de Costa Nord, aquest espai cultural que auspicià, sembla, l’actor Michael Douglas, que no em cau bé. Ciutat. Itinerari per llocs esmentats a l’obra de Simó. Dinar. Se’ns ajunta N.S. Dinar excel·lent en un restaurant prop de les estacions. El vitalisme de N.S. Sí, sí que passen coses a Mallorca. Surt Cabrera a la conversa. I Llop, és clar. I Abrams i Valentí Puig. I els Serra, Cristóbal i Antoni. Cap pressa. Sobretaula riallera. Llibreria Babel, que és més que una llibreria. Hi és tot , a Babel. Petit cafè i petit celler, també. Nadal em mostra Hores angleses, de Ferran Soldevila, que no coneixia. Llibre llaminer. I es fan ja quarts de 7 quan arribem a Plaça Mercat. Gintònics al Gibson, per acabar. Santa Magdalena al costat, on hi ha les restes de Catalina Thomas. El comiat. Inici, potser, d’una tradició. C.V. m’acompanya a Pl. Espanya on agafo l’autobús de l’aeroport. Dia per a la memòria. Arribo a casa més enllà de mitjanit.
No hi té res a veure, però Enric Vila parla del totalitarisme lasciu de la dona moderna. M’agrada i me l’apunto.
