He de confessar que em sento profundament incòmode parlant de mi mateix. I m’incomoda que es parli de mi públicament. Aquest és un dels motius pels quals fa temps vaig descobrir que no servia per la política, sempre sota el focus dels mitjans de comunicació. No sé si és un excés de modèstia o de vanitat perquè els extrems sempre es toquen però prefereixo deixar el protagonisme per d’altres. Hi ha qui no pot viure sense veure’s als diaris cada matí quan es lleva. Hi ha qui hi surt perquè va amb el càrrec i ho porta tant bé com pot. Jo ho porto bastant malament i per això no vull tampoc càrrecs. Ara bé, que no tingui ambició política personal no vol pas dir que no la tingui de país, i que treballi, com tanta i tanta gent, de forma més o menys anònima, per remoure tots els obstacles que impedeixin que Catalunya i la seva gent avanci. El Matí n’és un dels molts petits intents.
En Pedret, amb la passió que el caracteritza, ha publicat un article contundent carregant contra en Duran. I a partir d’aquí s’ha publicat al diari ARA un article sobre el mateix tema. I com que hi surto com un dels afectats em veig amb l’obligació de parlar, encara que sigui només un cop, de mi mateix i que hi ha de cert en tot plegat. I deixar les coses clares d’una vegada.
1.- Jo no he demanat cap càrrec ni responsabilitat en aquest Govern. A mi ningú, ni ara ni mai m’ha promès cap càrrec ni responsabilitat política d’ençà que vaig deixar el Parlament a finals de l’any 2006. En aquell moment la direcció d’UDC (Duran per boca d’en Pelegrí) em va oferir continuar al Parlament el període 2007-2010 sota tres condicions: a) dedicació exclusiva, que volia dir passar a dependre exclusivament d’ells b) renúncia a continuar a El Matí, que volia dir trair els meus amics i les idees que compartíem i c) acceptar com a càstig anar més enrere a la llista, amb el compromís d’obtenir un càrrec sinó al Parlament al Govern. La meva resposta va ser: No, No i No. I va succeir el que ja havia prèviament decidit, que no continuaria en política activa de partit.
2.- La última vegada que vaig parlar amb l’avui President Mas devia ser l’any 2007 quan es va interessar per la meva malaltia, sortosament superada. I amb l’actual conseller Recoder més o menys igual. Per tant, i dit amb tota la simpatia personal i política, no és cert que hi hagi amb aquest últim cap “relació fluida i vinculada a assumptes urbanístics” com diu i es pot malinterpretar l’article de l’ARA. És més, com a advocat, he defensat diferents assumptes contra l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès que han hagut d’acabar, i possiblement no hi havia alternativa, amb sentència judicial. Per tant no té cap fonament parlar de relació fluida sinó de coneixement i respecte professional recíproc. I malament aniríem si no sabéssim distingir coneixença i afinitat política de defensa legítima d’interessos contraposats.
3.- Segons m’han explicat fons d’UDC i després contrastades a CDC el “veto” del qual parlen els articles és cert però en tot cas és previ a formular-me a mi cap proposta, que no s’ha arribat a produir mai. Si hi havia una proposta, m’honora i agraeixo que algú pensés amb mi però em molesta profundament aparèixer com a víctima vetada per un lloc que en cap cas ni havia demanat ni amb el que havia pensat. I això ho sap la meva família, que està fins els nassos de la política, els meus amics i companys de despatx. Per cert, conec a la persona, Carles Sala, que ocupa aquest càrrec i em mereix tota la confiança personal, professional i política. Tant és així que quan el van nomenar, jo sense saber res d’aquest veto, el vaig felicitar personalment. I hi ha constància del mail meu i de la seva resposta.
Per anar acabant, en Pedret té raó en el que diu al seu article. Jo potser ho hauria dit d’una altra manera però podeu estar segurs que una de les seves moltes qualitats, o defectes, és que parla clar i no enganya mai.
Una reflexió final. Si algú és molesta en resseguir la trajectòria de la “colla d’amics” com ens va definir despectivament en Duran veureu que els seus grans “errors” han estat no voler “estar” en política sinó “fer” política, sempre en positiu i amb més propostes que crítiques, des d’UDC. També defensar l’obertura de llistes dins del partit i la limitació de mandats, que no vol dir pas jubilar ningú sinó intercanviar responsabilitats. I defensar les bones relacions amb CDC, com correspon a una federació com CiU i demanen els seus electors. Qüestió aquesta última que curiosament ara també defensa la direcció d’UDC (quin cinisme) però ha estat motiu d’ostracisme pels qui sempre ho havíem practicat. I òbviament defensar posicions més sobiranistes i independentistes, a les que, excepte la direcció immobilista i encartronada d’UDC, cada dia s’apunta més gent.
Jo em miro entre la distància i la incredulitat, amb molt menys enuig que en Pedret, aquest “veto” que m’expliquen. I és que l’avantatge d’haver tingut problemes de salut ajuda molt a discernir el que és important del que no ho és. I em puc dedicar al que considero més important: la meva família, els amics, el temps lliure i a fer una feina d’advocat que m’agrada i en la que afortunadament obtinc reconeixement i em permet viure força bé. I la passió per la política la vehiculo fonamentalment amb iniciatives com el Matí.
Per això, seria bo que en Duran, que no ha entès res, es preocupés de coses molt més importants que no pas perdre el temps vetant en Capdevila i a mi, entre d’altres.
Que tingueu un bon dia, que a mi ja me l’han espatllat.
