El record de l’antiga cerveseria Madrid de València és una barreja entre oníric, romàntic i seductor quasi be, com el del cocktail que li dona nom a aquesta columna. La darrera vegada que vaig estar allí fou una nit d’estiu després de sopar en un restaurant al barri del Carme farà uns deu anys i, com no podia ser d’altra manera, s’havia de seguir el ritual d’acabar la festa amb una copa.
Aleshores no sabia que el propietari del local on anàvem a donar per tancada la nit fou l’inventor de l’Aigua de València. Malauradament vaig conèixer aquesta informació a principis del mes de juny quan s’anunciava la noticia de la mort de Constante Gil, qui a més a més, era pintor i fundador del Grup Bulto.
“Es de noche. El bar está en su apogeo. Las paredes están cubiertas con mis cuadros, representando muchos de los personajes que forman las tertulias de este café, como queriendo retenerlos en el tiempo y dejar su recuerdo a la posteridad”, així s’expressava el pintor en un text escrit a 2004 en la seua web i des d’on donava una particular visió de les tertúlies de cafè viscudes al local que va regentar.
A les planes d’opinió de la premsa local els qui el conegueren han deixat testimoni de la seua aportació a la vida social i cultural dels anys setanta en plena transició democràtica on a les tertúlies es debatia el futur polític dels valencians. Fou, justament, en aquells anys quan es va fer popular aquesta beguda, segurament, en un ambient d’esbarjo distés.
Qui sap quants instants d’alegria s’hauran viscut entre glop i glop d’aquest cítric elixir!. El sabor de la taronja i el cava fan esvair el rastre del vodka i la ginebra, que només s’intueix entre mig de la dolçor que li dona el sucre a aquesta genuïna beguda. No podia imaginar que darrere de cada xin, xin estava l’ànima d’un artista. Constante Gil ha marxat però el seu esperit romandrà per sempre entre la joia i la felicitat dels dies de vi i roses.
