N’hi ha tantes…
El Barça fonamenta la seva existència en la seva identitat, el Madrid en els títols.
El Barça, de sempre, de tota la seva història ha estat un club construït sobre una base identitària. El Barça ha estat aixopluc i difusor de valors com la catalanitat, la democràcia, la integració, la tolerància, el civisme … Devem al Sr. Joan Laporta haver recuperat tots aquests valors fonamentals durant tota la història i abandonats en un calaix durant el nuñisme, haver-los no només recuperat i potenciat sinó que a més haver-los projectat al s.XXI, el segle de la globalització, exportant el contingut identitari del Club a tot el món amb l’acord d’UNICEF per exemple.
No només això sinó que també devem a en Joan Laporta haver dotat també d’identitat pròpia a l’estil de joc del Club. Una aposta des del primer dia innegociable des de l’equip benjamí fins al primer equip, que va necessitar d’ajuda externa al principi amb Rijkard, Ronaldinho, Deco, Eto’o … però que havia d’arribar a l’excelència amb gent de la casa. El model escollit, que encarna Joan Cruyff, es basa en el joc d’associació,en la possessió, en jugar la pilota i amb la pilota, en el talent al servei de l’equip, en el jugar en el seu més essencial sentit, en la cultura de l’esforç, de la constànica i perserverància, en la humilitat i respecte per a tothom, a ser fidel a sí mateix.
Aquest estil ja ens pertany i identifica i la prova més evident va ser el mundial que va guanyar “la roja”. Tot el món, Espanya inclosa, va dir que havia guanyat amb l’estil Barça.
L’altra prova evident és que per més canvis que introdueixi en l’alineació l’entrenador, com molt bé deia l’altre dia en Ricard Torquemada, sempre reconeixes al Barça.
Per tot això, perquè tenim un club amb uns trets identitaris propis i un estil que ens pertany i identifica, si perdem estem tristos clar que sí, però seguim orgullosos del que som i representem.
El Madrid de Florentino fonamenta la seva existència en guanyar. Si guanya és, si no, no és res.
Per això després que l’any passat van fer el rècord de puntuació de tota la seva història en la lliga, van desfer tot l’equip i van tornar a començar de zero. Mai havien fet tants punts, però com que no van guanyar, cosideraven que no els quedava res, havien de tornar a començar, entrenador nou i 7 jugadors nous.
Porten Mourinho, en contra del director esportiu, no fruit d’una estratègia per a construir res propi a mig termini, porten Mourinho perquè els sembla que els pot portar títols immediatament, per a res més.
En Bàsquet el mateix, porten l’entrenador més prestigiós d’Europa juntament amb Obradovic, Ettore Messina, i en un any i mig li han fitxat 17 jugadors, 17 jugadors en un any i mig en un esport que juguen 5. Tot val per a arribar al títol, jugadors que arriben a mitja temporada i marxen abans d’acabar-la … qualsevol cosa per a guanyar una copa, no per a construir un equip. Messina va arribar un moment que ja no podia trobar cap argument per a mantenir-se en el càrrec, no li havien encarregat crear un projecte esportiu, li havien encarregat guanyar i podia disposar del que vulgués, fins i tot de jugadors que es posessin la samarreta blanca només unes setmanes. Després de la onzena derrota consecutiva contra el Barça ja no hi havia cap més argument.
El Barça està orgullós del que és, el Madrid del que guanya.
Vet ací
