Pensar comporta risc, encara que el noble exercici de pensar no és per tenir la raó, sinó per explorar raons. A Giovanni Pico della Mirandola (1463-1494) pensar li va costar la vida: va morir als trenta-un anys enverinat per arsènic. Res de nou en la història de la humanitat: als profetes bíblics els llançaven als lleons, a unes quantes beguines les van cremar vives, als dissidents d’Stalin els van assassinar sense contemplacions. Aquests fets, que es repeteixen de manera cíclica, retrauen el pensament per esdevenir perillós per a la salvaguarda de la vida, segons com, la qual cosa és aprofitada, quan no promoguda, incentivada, per això que de manera genèrica anomenem el poder o el sistema, ja sigui religiós o polític sense oblidar l’econòmic: guanys desmesurats i el diner que compra voluntats a l’ombra.
Sempre hi ha hagut, però, qui s’ha arriscat a pensar per fer avançar la civilització que ens fa humans. Abans de la seva mort prematura, el filòsof Pico della Mirandola havia escrit les seves famoses nou-centes tesis que volien demostrar que el cristianisme era un punt de confluència de les tradicions culturals, religioses, filosòfiques i teològiques conegudes en aquell moment en l’àmbit cultural d’Occident. Les nou-centes tesis es fonamenten en diverses fonts culturals que inclouen tant els filòsofs i teòlegs llatins com els àrabs, així com els filòsofs grecs. Cal afegir que aquest humanista per excel·lència no va excloure del seu treball intel·lectual ensenyaments antics com els d’Hermes Trismegist ni la saviesa dels llibres hebreus: Pico della Mirandola va estudiar grec, àrab, hebreu i caldeu per poder llegir l’Alcorà, els escrits cabalístics, els oracles caldeus i els diàlegs platònics en les seves llengües originals.
L’obra magna de Giovanni Pico della Mirandola anava precedida d’un text introductori: Discurs sobre la dignitat humana. Aquest text s’ha convertit en un clàssic del Renaixement i una llum en el camí del pensament fonamentat en tres principis bàsics: el respecte per les diversitats religioses i culturals, el dret a la discrepància i el dret al creixement i enriquiment de la vida humana a partir de la diferència. Sens dubte aquest pensament és tan actual com útil per a la reflexió a la vista, aquests dies, del tràgic conflicte armat que ja fa un any que assola la soferta Ucraïna envaïda per Rússia, i la situació bèl·lica produïda arran del mortífer l’atac de Hamas i la resposta sagnant del govern israelí a Gaza, que obre les portes a una tragèdia humanitària en la zona.
El filòsof italià començava el seu Discurs sobre la dignitat humana prenent la veu del mestre Hermes dirigida al seu deixeble: «Gran miracle, oh Asclepi, és l’ésser humà». En ple regnat de la tecnociència, la robòtica, els mons virtuals i les manipulacions que es donen en el si d’aquests poders, sembla que ens passa per alt un fet tan quotidià i alhora tan rellevant com és el miracle que és tota vida humana en la seva dimensió integral. Si en base a la cossificació dels éssers desposseïm la vida humana de la seva dignitat, si només ens conceptuem com un cos sense cap transcendència, si ens mouen baixes passions que fan perdre el cap i atiats per la ràbia i l’odi ens tornem com «bèsties mancades de judici», en l’expressió de Pico della Mirandola, no sembla que caminem gaire drets vers el que és superior: l’instint espiritual que ens dignifica més enllà de la biologia, el que ens dota de sensibilitat compassiva, de la qualitat humana necessària per al que ara, amb el cor adolorit per tantes morts, voldríem: una pau basada en el respecte a la diferència, a l’alteritat, a l’espai de cadascú i a la consciència que prevé d’anar en contra de la dignitat de la vida humana.
Les paraules, que tenen la seva força, han de poder ser traslladades amb decisió a fets concrets des del moment en què la pau no és només una idea sorgida d’un pensament o desig de bona voluntat: la pau és una construcció humana de cara a la vida que demana comprensió, empatia i amor, però també demana el treball d’una intel·ligència qualificada de pensament humanista per alçar-la.
