Benaurat Fill meu
que em feres néixer néta i polida
a curull de dons i devessall de gràcia.
Benaurat Fill meu
que em donares Josep,
un homenot amb mans de fuster
i tendreses d’àngel,
tan innocent
que sabé la meva innocència.
Sense altra cosa fou el meu home
com ningú més home ha tingut.
Benaurat Fill meu
que et sentia al ventre
on cada espernec era una festa
i cada pas una estrofa del Gènesi.
Et vaig deslliurar,
encara et duc al ventre.
Benaurat Fill meu
tan bon minyó
sense ser una figa flor,
tan esparvillat
sense esveraments,
tan noi de la mare.
Benaurat Fill meu
al llit de mort de Josep.
Em deixares sola
per predicar el Regne,
mentre les veïnes et xafardejaven
de mal Fill
deixant sa Mare
per embolicar-se a Profeta
Benaurat Fill meu
que feres a ton Pare Etern
un pare pedaç
amb el fill ximplet,
un pare pedaç
amb el fill garratibat.
Benaurat Fill meu
que capgirares el món
amb les Benaurances.
Benaurat Fill meu
que ens ensenyares el Parenostre.
Benaurat Fill meu
que suares sang
per fer-nos de la teva sang.
Benaurat Fill meu
que ens arrossegues a la glòria.
Benaurat Fill meu
que m’has fet un ventre
semblant al de ton Pare
on hi caben tots els homes.
Amén.
