La improvisació és l’art de la creativitat davant dels imprevistos, la manera de buscar una solució fàcil que es fa servir en moltes situacions quotidianes, però també és la invenció d’un diàleg com a mitjà d’integració dels actors en el procés de creació. La improvisació, tot i sorgir en els teatres, també s’observa en alguns mitjans de comunicació.
Aquests dies hem estat testimonis de diverses intervencions als mitjans per part d’actors polítics destacats de l’anomenat procés. En algun cas amb propostes notòriament improvisades. Em sembla lesiu per al debat públic, especialment a partir del moment que afecten altres persones i/o actors que no estan presents en l’entrevista per poder-ho contrastar amb ells/es, i menys encara quan aquestes improvisacions no han sigut ni tant sols parlades amb els interessats.
Per altra banda, les propostes, -improvisades o no- haurien de ser factibles, és a dir, que s’ha d’estudiar la seva viabilitat. Si no, per a què serveixen més enllà de confondre el ciutadà, generar-li falses expectatives, ser un intent de recaptació del seu vot a través d’una falsedat o inclús generar crispació entre actors polítics que comparteixen un objectiu comú?
Per aquest motiu, davant l’entrevista des de Brussel·les del MH President a l’exili Carles Puigdemont, ens hauríem de preguntar si la proposta que ha realitzat de fer una llista única a les eleccions europees amb Oriol Junqueras de cap de llista, ell de segon, i Anna Gabriel en tercera posició és realment possible més enllà de les possibles discrepàncies entre opcions polítiques.
Per exemple: Puigdemont i Gabriel podrien prendre l’acta d’eurodiputats? Recordem que ho han de fer a l’ambaixada espanyola i precisament per aquest motiu fa mesos que Puigdemont va gairebé descartar presentar-se a aquestes eleccions. Aquesta pregunta és la més cabdal al meu entendre, perquè si no poden recollir l’acta d’eurodiputats no podran tenir veu ni vot al Parlament Europeu. O potser és que existeix alguna via burocràtica que permet prendre possessió de les actes sense passar per l’ambaixada espanyola o trepitjar sòl espanyol? Si és així, aquest fet canviaria escenaris importants i per aquest motiu seria molt interessant que la ciutadania conegués els detalls d’aquesta opció.
I si resulta que més que d’una proposta pensada i honesta ens trobem davant d’una nova “jugada mestra” electoralista?
