“Espai i llibertat: va ser això el que vaig sentir jo en la meva conversió, i d’això he tingut més consciència des de llavors. És exactament el contrari del que imagina el protestant corrent. Per a ell, i també per al vulgar agnòstic anglès, el convers al catolicisme abandona la seva voluntat i la seva independència, i de vegades, segons creuen, fins i tot la seva nacionalitat …
La meva conversió és potser l’únic acte de la meva vida que no he lamentat mai. Cada dia que passa, l’Església em sembla més meravellosa; els sagraments, més solemnes i reconfortants; la veu de l’Església, la seva litúrgia, les seves regles, la seva disciplina, el seu ritu, les seves decisions en qüestions de Fe i de Moral més excel·lents i profundament sàvies, veritables i encertades; i els seus fills, marcats per alguna cosa que no tenen els altres. Aquí vaig trobar jo la Veritat i la realitat i veig el que està fora com pols i ombres.”
