“Parlant brutalment hi ha tres classes de gent en aquest món. La primera classe de gent és el Poble; possiblement integra la classe més àmplia i de més valor. Devem a aquesta classe les cadires en què ens asseiem, la roba que vestim, les cases que habitem, i veritablement -quan arribem a pensar-hi- probablement nosaltres mateixos pertanyem a aquesta classe. La segona classe es podria anomenar per conveniències la dels Poetes; en general, són un mal per a les seves famílies, però una benedicció per a la humanitat. La tercera classe és la dels Professors i Intel·lectuals, algunes vegades descrits com la gent pensadora; i aquests són una màcula i un objecte de desolació per les seves famílies i per a la humanitat. Es comprèn que la classificació exagera algunes vegades, com totes les classificacions. Algunes bones persones són, en general, poetes, i alguns mals poetes són, en general, professors. Però la divisió segueix la línia d’una veritable escletxa psicològica. Jo no la ofereixo a la lleugera. Ha estat el fruit de més de divuit minuts d’examen i seriosa reflexió.
La classe que s’anomena Poble -a la qual vostès i jo amb tant orgull ens sentim lligats- té certes casuals i, no obstant això, profundes presumpcions, designades “llocs comuns”, com la que es refereix al fet que els nens són encantadors, o que el crepuscle és trist i sentimental, o que un home lluitant contra tres és un bell espectacle. Ara bé, aquests sentiments no són imperfectes, ni tan sols són simples.L’encant dels nens és molt subtil; fins és complex, al punt de ser gairebé contradictori.
Les idees del poble baix són, en realitat, idees molt subtils; però la plebs no les expressa en forma subtil. De fet, no les expressa de cap manera, excepte en aquelles ocasions -ara només massa rares- en què es lliuren a insurreccions o matances.
Poetes són aquells que comparteixen aquests sentiments populars, i poden expressar-los de tal manera que semblen ser les coses estranyes i delicades que en realitat són. Els poetes fan que sobresurti l’humil refinament del poble baix.
Els poetes eleven els sentiments populars a un grau més ardent i esplèndid; però hem de recordar sempre que són guardians dels sentiments populars. Cap home va poder escriure mai una bona poesia per demostrar que la infància era xocant, o que el crepuscle era alegre o burlesc, o que un home era menyspreable perquè havia creuat la seva espasa amb altres tres. Els individus que sostenen això són els professors i els necis.
Són poetes aquells que s’eleven sobre el poble entenent-lo. En realitat molts poetes han escrit en prosa, per exemple, Rabelais i Dickens. Els necis s’eleven sobre el poble refusant comprendre‘l, dient que les seves tèrboles i estranyes preferències són els prejudicis i les supersticions. Els necis fan que el poble se senti estúpid; els poetes fan que el poble se senti més savi del que mai ha pogut imaginar.
Molt sovint els poetes que abracen i admiren al poble són apedregats i crucificats. Als necis que menyspreen al poble, se’ls regala amb freqüencia terres i se’ls corona. Per exemple, als Comuns hi ha un respectable nombre de necis, i comparativament molt pocs poetes. I per res del món trobem allà al Poble.
Per poetes, com ja he dit, no em refereixo de cap manera als individus que escriuen poesies o qualsevol altra cosa. Em refereixo als que, tenint cultura i imaginació, les fan servir per comprendre i compartir els sentiments dels seus semblants; en contraposició a aquells que les utilitzen per al que ells denominen arribar a un lloc més preponderant. Cruament, els poetes difereixen de la plebs per la seva sensibilitat; els professors difereixen del poble baix per la seva insensibilitat. No tenen finesa i sensibilitat suficients per simpatitzar amb el populatxo. Les úniques nocions que tenen consisteixen en contradir-lo grollerament; prendre la drecera, d’acord amb un pla propi i presumptuós; i per dir-se a si mateixos, sobre qualsevol cosa que diguin els ignorants, que probablement estan equivocats. Obliden que molt sovint la ignorància té l’exquisida intuïció de la innocència.”
