Benvolgut,
agraeixo sincerament, accepto de bon grat i prenc nota dels comentaris i suggeriments que em feu.
No sóc escriptor, però des de fa anys estudio la persona, la vida i l’obra de G. K. Chesterton. En aquests moments, tot i reconèixer la importància de la qüestió formal en l’escriptura, m’atenc preferentment amb afany i fruïció als continguts. Aquestes col·laboracions al Matí Digital, fetes tan bé com puc, es deuen a l’amistat d’en Joan Capdevila. Va creure amb encert que, a l’edició digital d’El Matí, Chesterton hi havia d’estar present d’una manera o altra. Com expressa el mateix autor anglès al pròleg d’Ortodòxia: “és la resposta a un desafiament que se m’ha fet. Valgui això per única excusa, ja que fins i tot un tir fallat s’ennobleix si es dispara en duel.”
No és un autor ben comprès –pocs han llegit la seva extensa obra- i a Catalunya encara no se li ha reconegut públicament la influència i la presència que va tenir i que s’esvaí amb l‘esclat de la guerra civil. La meva intenció és espargir el pensament chestertonià perquè en gran part continua sent vàlid, aporta aspectes singulars i ens pot ser molt profitós. “Si de veritat val la pena fer una cosa –diu G. K. C.-, val la pena fer-la encara que no es faci prou bé.”
Sobre la traducció deixeu-me expressar tres comentaris. El primer està relacionat amb l’aguda observació italiana “traduttore, traditore”. Efectivament, Chesterton no és fàcil de traduir perquè tenia un gran domini del propi idioma, posava l’èmfasi en el sentit precís de cada mot, sovint feia jocs de paraules i usava amb mestria la paradoxa. El segon és que escullo fragments de textos traduïts al castellà des de l’anglès original. La major part s’extreuen de llibres publicats a l’editorial Plaza & Janés als anys seixanta. I el darrer comentari; malgrat que últimament es poden trobar a les nostres llibreries moltes obres seves, fins ara mai traduïdes al castellà -Editorial Renacimineto, Acantilado, Valdemar-, crec que l’esperit, el to i les formes del contingut no s’ajusten prou a les intencions de l’autor. Sovint les traduccions són versions massa lliures on el pensament del traductor no s’avé amb el de Chesterton.
Tot i que intento escriure els extractes d’una manera textual, a fi de poder transmetre l’ànima i la gran riquesa de l’univers chestertonià, em comprometo a revisar amb més cura les traduccions que s’ofereixen als lectors.
Si s’aconsegueix encomanar l’interès i l’estima vers l’autor catòlic ja s’haurà acomplert el primer dels propòsits inicials.
Cordialment.
