“No fa gaires dies que, assegut, un capvespre d’estiu, passant serena revista a una vida difícil de defensar quan es considera afortunada i feliç, vaig calcular que hauria comès almenys cinquanta-tres assassinats, i que he estat complicat en l’ocultació d’uns cinquanta cadàvers, que delataven la mateixa quantitat de crims; havent penjat, en una ocasió, un cadàver d’una perxa, amagant-ne un altre al sac d’un carter i havent decapitat a un tercer per posar-li el cap d’alguna altra persona, i molts més al llarg de nombrosos embolics d’aquesta espècie.
És cert que he perpetrat la majoria d’aquestes atrocitats sobre el paper; i recomano vivament al jove estudiant que, excepte en casos extrems, doni expressió als seus impulsos criminals d’aquesta forma; i no corri el risc d’espatllar una idea, bella i ben proporcionada, rebaixant-la al pla de l’experiment material, on pateix massa sovint les imperfeccions inesperades i les desil·lusions d’aquest sòrdid món, portant una sèrie de conseqüències legals o socials indignes i desagradables.”
(Autobiografía)
