Tot i que la multitud rebé Jesús a les portes de Jerusalem en branques de palmera, segons Sant Joan, a gran part del país, el rebem en palmes, rams d’oliveres, l’arbre del mediterrani, i rams de llorer, que abunda sobretot a les hortes, decorats en caramels i motius decoratius pels xiquets i xiquetes, que per cert, no duren fins al final de missa intactes.
El fet de coincidir Pasqua en l’època de floració de les oliveres i el llorer provoca una respectuosa pugna per veure quin ram és el més florit, car, aquell que més mostra, grifó duu, flor de l’olivera, significa que més producció d’oli extraurà aquell any, si no hi ha sorpreses. Un cop beneït el ram es penja al balcó, però també hi ha la costum de beneïr amb la rameta i l’aigua les diferents parts de la llar per augurar un bon any foragitant els mals esperits, auguris.
Que Setmana Santa també caigue en entretemps, pot provocar canvis en la indumentària de la gent. Si l’hivern no s’ha acabat d’acomiadar, no hi ha cap novetat, si aquest diumenge esta tocat per la primavera estival, la muda nova, la roba de nova temporada s’estrena aquell dia, desfilada, i si fa aquell temps d’entretemps, no prou càlid per als gelats, no prou fred per als calorosos, fred a l’ombra, calor al sol, Diumenge de Rams es converteix en gairebé un carnaval.
Per la tarda es celebra la processó de la passió, que juntament en pocs actes més, la majoria religiosos, és un dels esdeveniments de l’any més multitudinaris a Tortosa. Sí, aquells que fan arrancar la gent de casa o de la muntanya, el tros.
Força silenci. En aquesta hi participen 10 confraries, 11 passos, unes 1000 vestes, bandes de tambors i cornetes a més a més d’armats i altres bandes vingudes de fora. La Confraria de sant Antoni dels Pagesos de Tortosa és la més antiga, data de l’any 1358, el seu pas, l’Oració a l’Hort, és portat per hòmens vestits de pagesos. Igual com altres, la majoria dels passos, s’esculpiren després de la guerra civil i la revolució, com deia en Joan Cid i Mulet. El 31 de juliol del 1936, un grup de la CNT-FAI vinguts de Barcelona, i encapçalats per Manuel Carrozas cremaren l’Església dels Dolors, on es guardaven tots els passos. En Cid i Mulet, aleshores regidor i delegat de cultura d’Acció Catalana, descriví la situació durant la crema de les esglésies com “Tota la ciutat és una gran foguera!” i tot i els seus esforços per conservar el patrimoni tortosí, malauradament se’n desaparegué molt. Per sort, se n’han anat construint de nous, tot fixant-se amb els antics, l’últim el Despullament de la Confraria del Sagrat Cor de Jesús de l’escultor Àngel Acosta.
També les autoritats policials: locals i mossos d’esquadra, guàrdia civil i policia nacional amb aquell afectuós flaire de naftalina que suposa. També les eclesiàstiques, i al capdavant, el nostre bisbe valencià. I les polítiques, entre elles algun regidor papanata que volia fer de l’Església de Sant Antoni, on ara es guarden els passos, un centre multiculti, perquè sap que si fa cas de les seues febles conviccions, a les properes eleccions no es menja ni un rosco. Sempre he pensat que si un any, sense dir res, la processó la tanqués les Cucaferes, Gegants i la resta de Bestiari, la gent ni se’n donaria compte.
Les vestes, en Diumenge de Rams, reparteixen caramels a tots els xiquets i xiquetes que assisteixen com a públic a la processó. Als no tan menuts, també. Els xiquets apaivaguen els molts possibles temors que els ho susciten les vestes en dolços, resten atents i esperant en deler, quina serà la següent que els li’n donarà. Per als no tan grans algun caramel també cau, la sorpresa bé quan es desconeix qui s’amaga sota el vestit, quimera que es continua arrossegant ad nauseam al llarg dels voluptuosos àpats familiars de Setmana Santa.
Aitor Pérez i Codorniu
